Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2016

LA DECISIÓ DE LA NEUS

Imatge
La Neus, la protagonista de la novel•la "PLUJA SOBRE TERRA MOLLA", ha volgut, amb aquest relat, fer-nos partícips d’importants novetats a la seva vida, donat que a la maduresa dels seus quaranta anys, ha de prendre altre cop una decisió molt i molt important. Encara més important que la que hagué de prendre als seus 35 anys. Tot apunta que aquesta darrera, serà la decisió més important de la seva vida. A prop seu, incondicionalment, en Marcel i la seva fidel amiga Meritxell. Un llibre electrònic que podreu comprar a través d'Amazon, pel mòdic preu de 0 .99 €

ANY 1971 - ASSASSINAT A PORT DE SAGUNT

Imatge
ANY 1971 - ASSASSINAT A PORT DE SAGUNT   “El Caso: J. P. B. Vicario de la población de Puerto de Sagunto asesinó a su monaguillo, un niño huérfano de padre, de 9 años de edad. El Sacerdote quedó bajo la tutela del Arzobispado  hasta el día del juicio”. Notícies com aquesta no acostumaven a sortir a la premsa, el setmanari de successos El Caso va ser una excepció, el va posar en portada i amb una fotografia, val a dir que un tant borrosa, del sacerdot. Cap diari, ni revista d’aquella època se’n va fer ressò. Va ser una notícia que vaig llegir casualment a Tarragona, a l’aparador d’una llibreria. No m’ho podia creure! El vaig reconèixer, sí, o almenys m’ho va semblar. La botiga estava tancada, per tant em vaig quedar sense poder-me endur la notícia a casa. En parlaré amb altres persones, vaig pensar; segur que algú més ho haurà llegit. Però no, ningú amb qui vaig comentar-ho en sabia res, però tampoc es creien que fos ell, fins i tot algunes persones e

LA PERVERSIÓ D’UN SISTEMA PERVERS

Imatge
    Darrerament tot sovint em pregunto, si aquest núvol virulent i negre, que voleia permanentment per damunt dels nostres caps, s’esvairà algun dia; si hi haurà algun remei capaç d'exterminar aquest mal  que anem patint la humanitat, de temps immemorable. De vegades em dóna per pensar que això nostre tal vegada vingui de molt lluny; potser de quan els humans vam passar de neandertals a homo sapiens, i pensar això a hores d’ara comença a ser bastant preocupant, ja que quan un mal esdevé crònic... Doncs, això: malament rai.      El poder dels poderosos, valgui la redundància, els més propers, en el temps i en la distància, fins ara, havia estat infinit, és a dir: sense límits. La carrossa del poder, malauradament, encara va plena de foscos personatges; personatges de tota mena: arribistes, corruptes, embadocadors, alguns petits i grans psicòpates, que gaudeixen fent el mal a recer de la seva, sovint ben treballada, impunitat... Se’ls pot trobar ocupant càrrecs imp

FELIÇ DIADA!

Imatge
L’ONZE DE SETEMBRE DE 1714 Almenys ens han deixat L’honor de caure sols. En la desesperança, Acceptem la foscor. Demà retornarem Al treball, a l’esforç. Dreçats, hem de cavar Als bancals de la por. Aprofundim rars pous Als orbs ulls de la mort. Enllà d’aigües llotoses, Terra bona, llavor. Salvador Espriu

VIVÈNCIES

Imatge
De nou a casa, després d'un mes, primer a la Conca de Barberà i després a la Segarra, gaudint de la família, però sobretot del petit Roc, dels seus somriures, dels seus avenços que dia a dia van sumant i sorprenent-nos més i més; de la seva vitalitat i innocència... Ha estat com retornar altre cop a la vida; l'autèntica vida; la que de veritat m'importa... La puresa sí que existeix, i jo que me n'alegro. Com n'és d'alliçonador el somriure i la mirada d'un infant!

FICCIÓ

Imatge
C ompte amb els personatges de ficció. Poca broma! Els personatges de la novel·la   que ara mateix intento narrar, tot d’una, han pres vida pròpia i han deixat de seguir-me per anar per lliure, i els molt cretins em volen arrossegar a mi pels camins i dreceres que a ells més els convé. Volen ser protagonistes absoluts els molt creguts! Ells i només ells, i mira, jo fins ara els anava fent   cas, com aquell que no vol la cosa... Ves, em feien gràcia i tot. Però què coi em pensava jo...? Que els personatges són això: personatges!   Però, cony tu, quina força tenen quan s’ho proposen!   Com que qui hauria de manar en aquest assumpte no té veu ni presència, i sembla que la cosa l’importi un colló, ells se n’han ben aprofitat,   i de cop i volta s’han gairebé amotinat. I ara, em volen obligar a mi a fer canvis substancials. Es veu que no els agrada massa el seu paper dins la trama de la novel·la. Jo, com a narradora, voldria mantenir-me fidel als fets històrics, sense invol

TEMPS DE BONANÇA

Imatge
El sol em mira, de bon matí. Jo, li somric i callo. Ell, impassible, segueix son camí. I jo, al seu darrere, ben a recer de la brancada que vesteix la meva ombra. MCP

EL MAL EXISTEIX

Imatge
El mal existeix, malauradament. Amb diferents graus, diferents formes, diferents pràctiques... Quan els autors d’una forma de mal, són persones amb autoritat, que haurien de ser exemple d’honestedat i de bones maneres, el mal cobra una dimensió sense límits. Hi ha qui destrueix la moral de qui està en un escalafó jeràrquicament inferior, només pel goig de sentir-se superior i poderós, empetitint-lo. Altres actuen amb desproporcionada crueltat, com a venjança contra aquella persona que un dia va gosar no donar-li la raó, o es negà a prendre partit a favor seu, fent ostentació a més d’un clar abús d’autoritat. Sigui quin sigui el motiu del maltractament, aquesta mena de mal s’alimenta i s’engrandeix a redós de la mentida, la injúria, la difamació, la por... Tanmateix, la mort dels innocents amb la moral destruïda que opten pel suïcidi, mai els pesarà sobre la seva ànima, perquè aquests éssers no en tenen d’ànima, ni sentiments, ni empatia... Molts d'ells

EL PRESENT

Imatge
- Amic meu , em demanes que et parli del present... Del meu present. Doncs, et diré que no em resulta còmode fer-ho, ja que aquest present que m’ha tocat viure, va trenant al seu aire un futur immediat ple d’incògnites i d’incerteses. S’ha permès col·locar a sobre meu una espasa, semblant a la de Dàmocles, que en qualsevol moment pot deixar caure la seva afilada fulla. I, això, vulguis o no, no resulta agradable per a ningú. Això pot ser molt dolorós. Malgrat tot, el present va avançant, i jo al seu darrere, sense poder fer més del que ja faig. - Amiga meva , no són també present, el sol i la lluna, el dia i la nit...? I, tanmateix, elements totalment oposats entre si... Què faríem nosaltres sense uns regals de la naturalesa tan importants? Per ser forts davant la fatalitat i les misèries d’aquest món, hem de saber valorar l’encant i la bellesa  que la natura ens mostra cada dia. Hem d’acceptar que res és per sempre, que tot va canviant al nostre entorn, només