MARIA CARME POBLET

El mal existeix, malauradament. Amb diferents graus, diferents formes, diferents pràctiques... Quan els autors d’una forma de mal, són persones amb autoritat, que haurien de ser exemple d’honestedat i de bones maneres, el mal cobra una dimensió sense límits. Hi ha qui destrueix la moral de qui està en un escalafó jeràrquicament inferior, només pel goig de sentir-se superior i poderós, empetitint-lo. Altres actuen amb desproporcionada crueltat, com a venjança contra aquella persona que un dia va gosar no donar-li la raó, o es negà a prendre partit a favor seu, fent ostentació a més d’un clar abús d’autoritat. Sigui quin sigui el motiu del maltractament, aquesta mena de mal s’alimenta i s’engrandeix a redós de la mentida, la injúria, la difamació, la por... Tanmateix, la mort dels innocents amb la moral destruïda que opten pel suïcidi, mai els pesarà sobre la seva ànima, perquè aquests éssers no en tenen d’ànima, ni sentiments, ni empatia... Molts d'ells

- Amic meu , em demanes que et parli del present... Del meu present. Doncs, et diré que no em resulta còmode fer-ho, ja que aquest present que m’ha tocat viure, va trenant al seu aire un futur immediat ple d’incògnites i d’incerteses. S’ha permès col·locar a sobre meu una espasa, semblant a la de Dàmocles, que en qualsevol moment pot deixar caure la seva afilada fulla. I, això, vulguis o no, no resulta agradable per a ningú. Això pot ser molt dolorós. Malgrat tot, el present va avançant, i jo al seu darrere, sense poder fer més del que ja faig. - Amiga meva , no són també present, el sol i la lluna, el dia i la nit...? I, tanmateix, elements totalment oposats entre si... Què faríem nosaltres sense uns regals de la naturalesa tan importants? Per ser forts davant la fatalitat i les misèries d’aquest món, hem de saber valorar l’encant i la bellesa  que la natura ens mostra cada dia. Hem d’acceptar que res és per sempre, que tot va canviant al nostre entorn, només