FICCIÓ
C ompte amb els personatges de ficció. Poca broma! Els personatges de la novel·la que ara mateix intento narrar, tot d’una, han pres vida pròpia i han deixat de seguir-me per anar per lliure, i els molt cretins em volen arrossegar a mi pels camins i dreceres que a ells més els convé. Volen ser protagonistes absoluts els molt creguts! Ells i només ells, i mira, jo fins ara els anava fent cas, com aquell que no vol la cosa... Ves, em feien gràcia i tot. Però què coi em pensava jo...? Que els personatges són això: personatges! Però, cony tu, quina força tenen quan s’ho proposen! Com que qui hauria de manar en aquest assumpte no té veu ni presència, i sembla que la cosa l’importi un colló, ells se n’han ben aprofitat, i de cop i volta s’han gairebé amotinat. I ara, em volen obligar a mi a fer canvis substancials. Es veu que no els agrada massa el seu paper dins la trama de la novel·la. Jo, com a narradora, voldria mantenir-me fidel als fets històrics, sense invol
