Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2017

LLUVIA SOBRE MOJADO

Imatge
 "Le habían herido a comienzos de la batalla de La Granja de San Ildefonso. Una bala le había atravesado el hombro, y cuando todavía no estaba recuperado enfermó de tifus. Llegó a estar muy grave. Dice que me tenía siempre presente recordando mi imagen, sobretodo mis ojos mirándole a él y de todo lo que nos habíamos contado aquel día en Barcelona… Eso, y las ganas de volverme a ver y poderme abrazar de nuevo, le generaba fortaleza y le alentaba a seguir luchando para salir victorioso de aquella batalla entre la vida y la muerte. Yo, le escuchaba absolutamente embobada, puesto que compartía totalmente su anhelo. Me gustaba tanto escuchar de su boca aquellas preciosas frases, que iba recitando poco a poco; como música de violines… Como si las tuviera guardadas en un espacio de su corazón para cuando fuera el momento de sacarlas por la boca. Había deseado tanto aquel momento y había sufrido tanto pensando que nunca se haría realidad. Ahora estaba allí, conmigo, débil de cu

PLUJA SOBRE TERRA MOLLA, edició actualitzada

Imatge
"L’estampa d’un home vell, però elegant i ben plantat encara, passejant una velleta arrugada i encongida, s’havia fet familiar cada dijous en aquella residència d’ancians. Era notòria també la millora experimentada per la velleta, en comparació a temps enrere. “Que bonic”,   comentaven amb un cert grau d’admiració tothom que els veia. Però ells no en sabien res de la seva veritable història. Per què qui la sap la veritable història, les raons, desraons i misèries de cada ésser humà? I les pors? Què se’n sap de les pors que inhibeixen i paralitzen les vides de les persones? Perquè no és pas el mateix la por que et permet avançar per la vida amb una certa prudència, que la por que et paralitza, t’inhibeix i et priva d’avançar   amb fluïdesa i normalitat. I ara, es trobava contemplant la Dora, cansada i gran, i recordant la velleta de mirada trista i apagada, amb el cabell blanc, curt i encrespat. Lluny, immensament lluny, queden altres temps. Temps que no poden tornar. Só

PLUJA SOBRE TERRA MOLLA, un altre tastet

Imatge
V a entrar a l’aula del col·legi amb els ulls més preciosos i tristos que mai ningú es pugui imaginar. Es va fer un silenci sepulcral. Tan sols tenia sis anys, i de cop s’havia quedat sense la seva família. Només li quedaven els avis, els tiets i un cosí molt més gran que ella. La senyoreta Roser els ho havia comunicat dies enrere: “els pares i la germana gran de la petita Neus han mort en un accident”. Va ser una llambregada forta. Una desraó. Els escassos sis anys de la petita Meritxell no ho podien assimilar. “Quina dissort, quina tragèdia... Però tenia els ulls més preciosos que mai algú es pugui imaginar i era una nena tan espigada i guapa; amb aquells rinxols de nina. En canvi ella... A ella li deien la gordi”. Això la feia enfadar molt, i com més s’enfadava més li ho deien. “Que en són de cruels els nens!” La petita Neus, però, era diferent, i ara, la vida se li havia capgirat del tot. Estava potes enlaire sense solució possible. Ningú, absolutament ningú, torna mai de la

PLUJA SOBRE TERRA MOLLA, tastet, edició actualitzada

Imatge
http://amzn.eu/azHqcLJ "Una sorollosa rialla el va despertar. El petit Marcos va baixar del llit, es posà les sabatilles, obrí la porta lentament, i sense fer ni una engruna de soroll, caminà en direcció a la barana que dóna al vestíbul, des d’on provenien les rialles. El petit Marcos va  clavar la seva mirada en el seu pare i en aquella dona que li passava la mà  pel voltant del coll. Una dona que reia molt... I fumava... I vestia amb colors estridents... I el seu pare, tan seriós i distant sempre, ara el veia alegre, molt alegre. També reia, però no pas d’una manera tan cridanera com la dona. No, el seu pare ho feia amb mesura, amb estil, amb elegància... En canvi besava la boca de la dona amb una espècie d’incontinència i ràbia, com si la volgués mossegar. El petit Marcos no parava de mirar-los. Ell, no havia vist mai que algú es besés d’aquella manera; fins i tot dubtava que allò fos un bes. I si el seu pare era un vampir i el que volia era mossegar la dona per a

LA DECISIÓ DE LA NEUS

Imatge
Qui ja hagi llegit la novel.la: PLUJA SOBRE TERRA MOLLA, primera edició, de ben segur que li agradarà conèixer quina ha estat la decisió que finalment ha pres la Neus; decisió que suposarà un gran repte a assolir i que marcarà un nou recorregut en el seu trajecte vital. El llibre: LA DECISIÓ DE LA NEUS, el trobareu a Amazon, només en format paper. Aquest llibre pot ben aparellar-se amb aquest altre: TRETZE RELATS DE VERTIGEN. Evidentment, aquest darrer també estarà molt ben aparellat amb la nova edició actualitzada de la novel.la: PLUJA SOBRE TERRA MOLLA, en la que ja hi consta el capítol amb la decisió final de la Neus.

PLUJA SOBRE TERRA MOLLA, versió actualitzada

Imatge
                                                 https://leer.amazon.es/kp/embed?asin=B06Y4NWLBR&preview=newtab&linkCode=kpe&ref_=cm_sw_r_kb_dp_uG87ybZCTCV2X Versió actualitzada de la meva novel.la: PLUJA SOBRE TERRA MOLLA, només en format paper i amb un capítol afegit, on la protagonista haurà de prendre la decisió més important de la seva vida. Pot ser una bona opció per aquest Sant Jordi. La trobareu a AMAZON. Tastet: "Des del balcó de la Fonda Ibèrica, els vencedors magnificaren la seva victòria amb triomfants discursos. Els perdedors que no havien fugit cap a l’exili, restaven dins les seves cases tristos i abatuts. La por i la incertesa es començava a fer latent i aviat l’horror de la desraó i la vilesa de la rassa humana prendria forma real. La guerra havia acabat; bé, això és un dir. El final de la guerra va suposar l’aflorament de les misèries humanes més vils que hom pugui imaginar. Revenges, odis, malícies... Tot plega