EXTRET DE LA CAPSA DELS BONS RECORDS
Vaig començar a escriure no fa massa anys; primer ho feia d’esma, atropelladament, deixant-me portar... Fins que la meva ment racional prengué consciència que l’escriptura, per a mi, era tot un bàlsam guaridor i benèfic, i des de llavors que no paro. I ja no ho faig d’esma, ni atropelladament, però em segueixo deixant portar. Benvinguda escriptura! Tot un medicament sense efectes secundaris. El temps passa, algú decideix donar-te un premi, una editorial et publica el llibre... I et passen coses bones, algunes no ho són tant: acabo d’entrar, molt de puntetes, en un camp minat d’egocentrismes i enveges. Res, m’enretiro, això no és per a mi, i segueixo escrivint, i escrivint. I em segueixen passant coses bones... Coses senzilles i naturals. El millor de tot, malgrat que pugui semblar contradictori a primer cop d'ull: aquesta fotografia d’en Maties, amb el meu llibre a la mà, i la seva mirada blava que ho diu tot..., i que transmet una gran força regeneradora cap