MARIA CARME POBLET

  http://amzn.eu/d/4liwOaO "El 24 d’octubre de l’any 1929, va ser un dia maleït. Un dia conegut com el dijous negre. Es va produir una fallida del mercat de valors de Nova York. Dos anys abans la caiguda del mercat de valors s’havia donat a Alemanya, un any abans a Gran Bretanya i el febrer de 1929 a França. Era evident que el sistema capitalista estava tocat, i per a molts, també enfonsat. Aquella fatal esllavissada econòmica va mostrar una altra realitat encara més crua: va anar seguida d’una onada de suïcidis. El vell Sr. Panadella, feia dies que estava inquiet, molt inquiet. Darrerament no parava de rebre males notícies del seu administrador. La passada nit, estava frenèticament salvatge, com posseït, només entrar a l’habitació del jove Panadella. El noi, restava silent com sempre, assegut damunt del llit, nu de cap a peus; havia estat educat en l’obediència extrema. La seva cara angelical i espantada excitava enormement al vell, que estava vermell com un diable amb

E l dia d’avui s’ha despertat de cul per amunt: malhumorat, gris, plujós... L’Ernest se sent apàtic, vell, cansat..., amb una premonitòria i perillosa semblança amb  el dia d’avui. Amb la vista clavada a la pantalla en blanc de l'ordinador i les mans damunt el teclat,  intenta en va escriure; porta així una bona estona. Últimament gairebé no es mou de l'estudi, el seu lloc de treball, sense treure’n cap rendiment. Fa dies que només escriu per escriure, com un autòmat, sense ànim de res. Fa temps que viu sense viure; escrivint sense escriure…, i ara aquesta corrosiva i permanent amargor que li oprimeix l'ànima i li ennuvola la raó. Això, per a un escriptor de renom, podríem dir que ja comença a ser una mica preocupant.  A l'horitzó, el cel, indiferent a tot, va dibuixant el primer traç elèctric d'una amenaçadora tempesta d'estiu. Finalment, aparta els dits del teclat i pausadament s'aixeca de la cadira i es dirigeix cap a l'armari del mobl