L'ASSASSÍ DE CRIATURES

     https://leer.amazon.es/kp/embed?asin=B07J1WTS3N&preview=newtab&linkCode=kpe&ref_=cm_sw_r_kb_dp_1jlUBb4QNMKMF
        
    Petit tastet de la meva tercera novel.la:
 novel.la.


"Any 2016
He volgut tornar a La Pobla de Ferran, una vegada més, després de molts anys, abans no me’n vagi del tot, i donar una ullada, de nou, a la casa pairal, on visqueren mitja vida mons pares, i gairebé una vida sencera ma padrina; d’això en fa una colla d’anys, fins que els pares i la padrina decidiren anar-se’n. Massa dolor a la seva esquena. I el dolor quan està impregnat de la sang dels teus es converteix en un ganivet ben esmolat que se’t clava, sense ni un bri de pietat, a banda i banda del cos. Hagueren d’anar-se’n, abans el ganivet no se’ls clavés al mig del cor i ja no hi fossin a temps. No ho feren per ells, sé prou bé que ho feren per mi. Només els quedava jo per a continuar vivint.


         Del braç de la meva néta he donat un tomb per aquell petit racó de món; he olorat, he escoltat..., i he sentit dins meu l’olor de les malves en la seva plenitud, i l’esgarrif del temps, que s’ho endugué tot. He percebut els meus germans en el perfum de les malves i he sentit el crit somort d’una terra que ja no em pertany. He mirat cap al cel, amb l’esperança de veure-hi el rostre dels meus pares, de la padrina i també el dels meus germans; he pensat, com en seria de bonic poder escoltar la Ramona quan cantava, tot corrent com un petit poltre, contenta i esverada alhora i en Josep contant-me els contes que mai em pogué contar, i la rialla de la petita Carme, que sempre estava contenta... Una llàgrima furtiva em lliscà galta avall; la meva néta, en adonar-se, em féu un petó, que em reconfortà i m’ajudà a seguir.

 De tots ells me’n parlava diàriament la padrina, sobretot de la Ramona. No es resignava a perdre’ls del tot, i jo que li ho agraïa, perquè d’aquesta manera tampoc em sentia tan sola, ja que no era filla única, donat que tenia tres germans més grans que jo. La padrina sempre deixava anar unes llàgrimes quan recordava la Ramona. Deia que mai li havia dit que se l’estimava, i, malauradament, ja no hi va ser a temps. La Ramona, en Josep i la Carme se’n van anar molt abans de fer-se grans. Potser no els agradava aquell lloc i per això se’n van anar, pensava jo quan era més petita; però per més que mirés d’entendre-ho no me’n sortia. Com podia ser que se n’anessin...? I a on van anar...? I amb qui...? La padrina em responia que un home dolent se’ls va endur a tots tres, lluny, molt lluny. Jo, no entenia massa res de tot allò, però sem



© Maria Carme Poblet Casanovas



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

ASSASSINAT D'UN ESCOLANET A PORT DE SAGUNT