MARIA CARME POBLET

Guàrdia civil i sometents que participaren en les batudes per a trobar l'assassí http://amzn.eu/d/3Q4nTRw Penjada a l'espatlla dreta hi duia l'escopeta i amb la mà esquerra premia amb força una destral. La seva mirada es perdia dins la tenebrosa profunditat de la seva ment, que barrinava només en una cosa. Una única cosa i prou: calia matar tota la canalla del poble i algú més. Sí, algú més hi caurà també. I tant que sí; ho tenia tot pensat i ben apamat.  

  Sometents de l'Espluga de Francolí. L'avi Josep és el tercer de la dreta Q uina raó, o més aviat desraó, pot arribar a fer possible, que un noi de vint-i-sis anys, d’una respectable família de gent honrada i treballadora d’un petit llogarret de la Conca de Barberà, un dia, quan la majoria d’homes i dones del poble era a treballar al camp, sortís de casa seva amb una destral a la mà i una escopeta penjada en bandolera, amb la més absoluta intenció de matar a tota la canalla del poble, i algú més...? Això va passar un primaveral dissabte de l’any 1928. Un dissabte de sang i tragèdia.   Aquesta dolosa història, la sé contada pel meu pare, donat que el seu pare, l’avi Josep, va ser un dels sometents de la Conca de Barberà que es mobilitzaren per anar a la recerca de l’assassí. La informació l’he poguda contrastar tirant d’hemeroteca, donat el gran ressò d’aquest afer en el seu moment. Tot i la duresa dels fets, la lectura d’aquesta novel·la és molt adient, ta

https://leer.amazon.es/kp/embed?asin=B07J1WTS3N&preview=newtab&linkCode=kpe&ref_=cm_sw_r_kb_dp_7tZTBbS487X0C