VA DE MOSQUES
Sempre m’he malfiat de les mosquetes mortes, aquelles que no arriben ni a mosca del tot i fan cara de bones nenes-mosca. Són ben poca cosa, cert, però renoi tu quina força que tenen les molt punyeteres clavant-te el punyal, aquell que tenen sempre a mà per si de cas l’ocasió ho mana; llavors, zas! Punyalada per l’esquena. Ara, el súmmum del súmmum, a parer meu, el tenen alguns mascles mosca, aquells que a més d’hipòcrites, adjectiu compartit amb la més comuna de les mosquetes mortes, també són egòlatres i misògins, i... I totes les mosques, pànfiles i menys pànfiles, li riuen les gràcies, no fos cas... Ai, mare de déu senyor! Sort en tinc de no haver nascut mosca, que sinó ... No sé jo... Maria Carme Poblet