MARIA CARME POBLET

Avui que estic melangiosament introspectiva, m’ha donat per pensar que viure en una societat en què la bondat és un valor a la baixa i on la mentida més miserable campa a l’ample sense cap mena de dissimulació, un dia ens acabarà passant factura i serà  un elevat preu el que tard o d’hora haurem de pagar, tant sí com no. Això si no hi posem remei a temps. Malauradament els humans sempre acabem ensopegant en la mateixa pedra. Porca misèria!              

Encara no puc desvetllar el títol de la que serà la meva quarta novel·la, només puc avançar que serà del tot diferent a allò que he escrit fins ara.  He de dir també que, malgrat el dolor que em fibla fort cos i ànima, i que m’ha costat molt tornar a reprendre el fil de l'escriptura, ja estic enfilant el final de la història. Una novel·la de contingut psicològic, amb intriga i suspens... I fins aquí puc dir. Quan sembla que el dolor se t’emporta cap al fons d’un abisme, d’on no podràs sortir en ta vida, i pel camí trobes qui et somriu, t’acompanya i et prem la mà fortament, AIXÒ NO TÉ PREU! Maria Carme Poblet