MARIA CARME POBLET

É s massa d’hora; tu encara dorms. Pausadament i amb molta subtilesa, faig lliscar la punta del meu dit índex tot resseguint amorosament la teva esquena. Tu continues dormint i jo per res del món pretenc importunar el teu son i me’n retiro. Descalça, em dirigeixo cap a la cuina. El terra és fred, però en contrast, l’escalf d’un incipient raig de sol, escolat per una ranura del finestral, m’atrapa, i acarona càlidament tot el meu cos de dona madura. Em preparo un c afè, tot contemplant la foto dels nois, que s’han fet grans i ja fa temps que volen per compte seu, i se m’escapa un mig somriure, tot pensant, amb una certa besllum d’il·lusió, que ara, que ja no anem darrere de fer el cim de l’Everest en una setmana, ni de, molt menys, voler atrapar la lluna amb una mà; ara som afortunats, en adonar-nos que tenim tot el temps del món per a estimar-nos, i més. Serà com tornar a començar, però amb tot un degoteig d'experiència a sobre i amb menys camí per r

DONA Dona lluitadora, fràgil i també forta, que plora i riu, dóna vida i estima; que mor cent vegades i en reneix més de mil. Tal vegada, dona que estima a dona, sense renúncia ni concessió; sovint tolerada i a voltes criticada. O potser, dona menyspreada, infravalorada, silenciada i avocada al no-res. O a ser una víctima més, d’un masclisme malaltís, que mata a traïció i no té aturador. Ni màrtir, ni heroïna. Senzillament: DONA. Maria Carme Poblet

SER DONA Desposseïda d’ambició i rancúnies, em reverteixo en arrel guaridora: Per una vida malaguanyada. Per massa dol a les entranyes. Per paraules dites i paraules mai dites. Per aventures somiades i mai executades. Per voler-ho tot i no poder. Per tant i per tan poc..., em reafirmo en ser el que sóc. Senzillament: DONA! Maria Carme Poblet