MARIA CARME POBLET

https://www.elsmeusllibresijo.com/qui-soc/         Dona lluitadora, fràgil i també forta, que plora i riu, dóna vida i estima; que mor cent vegades i en reneix més de mil. Tal vegada, dona que estima a dona, sense renúncia ni concessió; sovint tolerada i a voltes criticada. O potser, dona menyspreada, infravalorada, silenciada, i avocada al no-res. O a ser una víctima més, d’un masclisme malaltís, que mata a traïció, i no té aturador. Ni màrtir,  ni heroïna. Senzillament: DONA Maria Carme Poblet

M'he llevat d’hora, com cada dia; a fora plou; darrere els vidres puc escoltar el cant de l'aigua que va caient blanament, sense esquitxar a ningú, car ningú passeja pels carrers a aquella hora, plogui o no. M'he preparat el cafè de cada dia i me l'he endut cap a l'habitació on acostumo  passar bona part del dia escrivint, i escrivint... De vegades per a no arribar enlloc i d'altres per a arribar només a on sóc jo. O potser no... Potser també on ets tu i ell i ella... Potser...   Maria Carme Poblet   Maria Carme Poblet

7 - PORS A vui, la Dolors ha estat unes hores a Barcelona, hi ha fet gestions i n'ha tornat amb tren. En baixar-ne a Girona a quarts de tres de la tarda, li ha fet l'efecte que l’acabaven d'enfornar, talment com una barra de pa. El dia ha estat tòrrid. S’ha quedat a Girona; ha dinat, ha fet un parell d’encàrrecs i cap allà a la mitja tarda ha passat una bona estona asseguda en una terrassa de la Rambla, prenent una cervesa. L’aire, moderadament fresc, petant-li a la cara ha estat còmplice d’un incipient i poc pretensiós estat de gràcia. Renoi quanta gent passejant! Allò semblava ben bé una cercavila: panxuts, nassuts, xatos, alts, baixos, prims, rabassuts...; n'hauria pogut fer un catàleg immens. Després ha tornat cap al poble. Era gairebé fosc. Julen, el noi que els porta les terres, llaurava el tros de darrere casa, amb un tractor que duia un cultivador especial, de l'empresa de serveis agraris on treballa. S’ha esperat que acabés, han entrat a c

https://leer.amazon.es/kp/embed?asin=B06Y4NWLBR&preview=newtab&linkCode=kpe&ref_=cm_sw_r_kb_dp_VapPCbER57FSS "L a Meritxell es prengué un any sabàtic. Bé, sabàtic, sabàtic..., no pas del tot. Ara, instal·lada amb la Neus i en Marcel a la masia de l’avi Fidel, a Prades, haurà de portar una vida tranquil·la, recomanació del metge..., i de la Neus, sobretot de la Neus. I era per la Neus, que sense pensar-s’ho massa, s’havia embarcat en aquella deliciosa aventura. Allí, en plena naturalesa es dedicava al descans i a la lectura; devorava novel·la, poesia, història... Els seus amics  havien aportat a la masia una àmplia biblioteca. A part, dedicava unes hores al dia al seu treball de representació. Internet la connectava amb qualsevol punta del món.  La Neus, per la seva part, es llevava a les sis del matí, quan el gall del corral llençava el primer cant matinal, i després de prendre’s un cafè amb llet es  dirigia cap al seu taller de pintura: una habitació