MARIA CARME POBLET

M’apropo la copa a la boca. Xarrupo un glopet. Passejo la llengua a banda i banda dels llavis. Noto un gust salat. I un regust de fusta corcada. Són les llàgrimes vessades d’anys i planys. D'una herència sadollada d’aspreses. D’un glop engolo el líquid coll avall. Ressentit, se’m rebota l’estómac. Tanco els ulls. Els obro i respiro. Miro amunt i avall. Oloro. Escolto l’aire. El xuclo. Sento...  Faig l’equipatge i me’n vaig. Maria Carme Poblet

Si estic vora mar, em reveig terra endins. Contemplant els verds prats. El majestuós vol d’una gentil papallona. Sentint el cant de mil ocells voleiant juganers. Rialles al carrer. Una mà que em prem fort. El caliu d’un amor. El somriure d’un amic... En hores de llum. També en hores baixes. Si estic terra endins, sento enyor de la mar. Agermanar-me amb el sol. El caliu de la sorra. El cant de cent gavines, voleiant damunt l’aigua. Els carrers plens de gent. El traç melòdic dels teus dits. El recolliment i el silenci. La càlida mà d’un amic... En hores de llum. També en hores baixes.  Maria Carme Poblet