Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2017

LLEUGERA, DE CÀRREGA INÚTIL

Imatge
Buidaré la motxilla de càrrega inútil. I lleugera, com una ploma, un alé, un suspir, un pètal de ruella..., seguiré mon camí, costa amunt, flairant els aromes de la vida. Però sempre costa amunt; les pendents em fan venir vertigen. MCP

AMB PREMEDITACIÓ I TRAÏDORIA

Imatge
https://leer.amazon.es/kp/embed?asin=B01N4ABUAH&preview=newtab&linkCode=kpe&ref_=cm_sw_r_kb_dp_ksQRyb35NSDMA "Amb premeditació i traïdoria" forma part del recull de relats: TRETZE RELATS DE VERTIGEN. E l taxi que traslladava la Mònica de casa seva al Clínic hagué de minorar la marxa, fins a aturar-la del tot, en topar amb una colla d’homes i dones, gairebé octogenaris, ocupant completament la via; tots ells, estafats per Caixes i Bancs, tal com indicaven les pancartes que enlairaven tant com podien,  perquè fossin ben visibles, on tothom podia llegir perfectament de quina mena d’estafa havien estat víctimes. I alhora, ho denunciaven també a viva veu, per així fer-ho arribar millor als vianants que es trobaven passejant per allí, o bé asseguts en alguna de les terrasses de les cafeteries que sovintegen en aquella zona, la majoria, turistes de diverses nacionalitats, que se’ls miraven encuriosits i atònits, mentre els anaven fotografiant amb els

CASA MEVA. CASA VOSTRA

Imatge
V oler acollir, en aquest cas, és voler donar una mà amiga, a persones que estan en greu risc de mort, en la majoria de casos. Marxar de la seva terra, de les seves arrels, de la seva vida, no ha de ser plat de bon gust per ningú. Alguns direu que són diferents perquè provenen de cultures dissemblants a la nostra, que parlen un altre idioma, que tenen costums diferents, que no s'adapten... O, no s'adaptaran mai. I molts són pobres, i no riuen, i estan tristos, i vesteixen diferent, i malament... Ara, sembla que molts han oblidat ja aquella imatge d'aquell nadó ofegat, que tanta llàstima va fer, tirat bocaterrós damunt la sorra de la platja. Una única fotografia, que a mi personalment em feia mal a l'ànima, però que representava tots els milers d'infants, dones i homes que trobaren la mort fugint de la mort. I la processó segueix... Entre els refugiats hi ha gent de tota mena. Ben cert que a alguns els costarà més adaptar-se i uns altres s' adaptararan de

VOLEM ACOLLIR. SÍ SENYOR!

Imatge
E m dol molt, comprovar que en el món on jo visc, el mateix món on han nascut  i s’han fet grans els meus dos fills; el mateix món que veurà créixer al meu nét, hi ha una part important de persones que estan en contra d’acollir refugiats. Molts d’ells, són els mateixos que per altres conductes es queixen que no hi ha justícia, o que la justícia no és igual per a tots, que hi ha ciutadans de primera i de segona... Diuen: primer els d’aquí... Cert que a casa nostra hi ha molt a fer i cal reivindicar-ho, perquè és ben cert que hi ha persones que pateixen situacions de pobresa extrema, sense més recursos que haver de dependre de les institucions, i a vegades ni això és suficient; que moltes pensions de viudetat o jubilació són extremadament baixes; que certes malalties, altament invalidants, incomoden tant que les mateixes institucions del govern les fan invisibles a cop de vareta màgica, i cosa que no es veu, cosa que no existeix. I podríem allargar-ho... I tant que podríem!

PERILLOSA FICCIÓ

Imatge
 Detall del relat: "Perillosa ficció", que forma part del recull de relats: TRETZE RELATS DE VERTIGEN. Que es pot trobar en format Ebook a AMAZON.  "El destí, una vegada més, seguia jugant en contra seva. I ell, buscant inútilment mil i una maneres de salvació.  Ara, el seu castell de naips, de feble estructura, se li ha desmuntat totalment, deixant pas lliure, una altra vegada, a les desafiadores veus dels seus personatges de ficció, que amb una despietada crueltat li colpegen sense pietat el seu castigat cervell.  El cel tenyeix de negre la nit. A fora, bufa el vent i udola el silenci; aquell terrible i indòmit udol provinent de l'exterior li mortifica l'ànima; els seus ossos semblen voler travessar-li la pell i alliberar-se; ell intenta protegir-se de tot aquell escandalós i invisible turment, i corrent d'un costat a un altre, com ànima en pena, tanca finestres i porticons; la porta d’entrada ja és tancada amb pany i clau de fa die

PECAT MORTAL

Imatge
C orria ben arran de mar, xapotejant damunt l’aigua. Peus i cames ben molls i els   braços aixecats esvalotadament, com volent atrapar el vol de les gavines, que aletejaven damunt seu, i cantaven cançons eixordadores i plenes de lament. Cançons, inspirades tal vegada, en el plor de cent nadons enrabiats. A la Nena li agradava i l’omplia d’un estrany regust de felicitat aquell breu contacte amb la mar, la sorra, les gavines... I sentir les diminutes partícules de brisa marina acariciant-li la cara, amb aquell minúscul i humit degoteig que li va lliscant cara avall, i aquella mena de massatge i pessigolleig de la sorra al bell mig dels peus, fent que cada vegada anés en augment el seu riure, fins a convertir-se en un cant agermanat amb el cant net i cristal·lí de les ones. I de rerefons, l’inquietant i magnètic plor de les gavines... Ella, només volia allunyar-se. Si hagués pogut, hauria volgut dissoldre’s en petites gotes d’aigua i evaporar-se cel amunt... Hauria vo