MARIA CARME POBLET

TASTET DE LA NOVEL.LA L'ALLARGADA OMBRA D'UNA PERVERSIÓ   "U n bon dia, en Pere se li presentà a casa vestit amb l’uniforme de la Falange Española y de las JONS, l’únic partit polític permès per Franco. Lluïa posat tibant i seriós, el cabell pentinat enrere, negre com el carbó i lluent com la claror de la lluna. Tot ell, flairant a brillantina. “Mare meva! Que guapo que està, vestit així.” Pensava la Caterina, tota sorpresa. Però passat el sobtat impacte, li preguntà: - Com és que vas vestit així? - Que no t’agrado...? - Oh i tant que sí! T’està molt bé. Però és la primera vegada que et veig vestit així. Llavors, ell, adoptant un posat més solemne, puntualitzà: - Vesteixo així, Caterina, perquè avui és un dia molt important. Ens visita aquí a Barcelona un dels homes més notables d’Alemanya:   Heinrich Himmler. - I aquest, qui és...? - És el Reichsführer de la SS i cap de la policia alemanya. En sentir aquell mot: SS,   a la Caterina li vingué una mena d

https://www.novaconca.cat/entrevista/122533/darrere-de-cada-crim-shi-amaga-la-part-mes-profunda-i-fosca-de-la-psicologia-humana   " E n Marimon s’havia llevat a les vuit del matí; estava com si s’hagués begut tres ampolles de vi i encara li durés la ressaca: es trobava molt neguitós, no havia pogut dormir gaire, i quan ho feia era per tenir uns malsons d’allò més esgarrifosos; abans de posar-se al llit, s’havia begut la meitat d’aquell beuratge que li proporcionà la Marianela; tenia un gust amargant i el deixà ben atordit durant una bona estona, però no aconseguí agafar el son fins ben avançada la nit, encara que s’hauria estimat més estar de vetlla sense dormir gens que no pas anant tota la nit d’un costat a l’altre, corrent dins la foscor d’uns paratges feréstecs i desconeguts del tot per ell, perseguit per un grapat de monstres enormes, que llençaven foc per la boca; es trobava corrent per un bosc carregat d’arbres, amb unes branques que semblaven tentacles, movent-se d’un cost