MARIA CARME POBLET

    L ’enveja, la malícia, l’egolatria, la capacitat de difamar... Són desraons d’aquell que et vol mal del gros, i, a poder ser, aniquilar-te per sempre més. L’antídot contra això és, no caure en el seu parany, ignorant-los a tots i seguir treballant, en el meu cas, en solitud com sempre, cada vegada, malgrat disposar de poc temps, més i millor. La mentida d’aquell/a que, per repetir-ho constantment, per enveja, o per tapar les pròpies limitacions,  es creu, i vol fer creure, la seva falsa veritat,   tard o d’hora, n'estic segura, caurà pel seu propi pes.  Ni un pas enrere!

  books.google.es/books/about/L_́allargada_ombra_d_́una_perversió.html?id=ucwhEAAAQBAJ&redir_esc=y   "Que Alemanya perdés la guerra va ser un cop dur per en Pere, que es creia que dominant el món els alemanys, els seus aliats en sortirien del tot beneficiats. Que la “España, una, grande y libre” tornaria a lluir gloriosa. I ell, se’n beneficiaria molt més encara. I de seguida li vingué a la memòria la visita de Himmler a Montserrat a la recerca del Sant Grial. Ara, estava ben convençut que d’haver-lo trobat segur que no haurien perdut la guerra. La Deutschers Ahnenerbe, o “Societat per a la Recerca i Ensenyament sobre L’Herència Ancestral Alemanya”, societat esotèrica de la SS, tampoc van aconseguir una altra preuada relíquia: la Pedra de Scone, sobre la qual són coronats tots els reis d’Anglaterra, malgrat que membres de l’esmentada secció esotèrica   van intentar   robar-la de l’Abadia de Westminster, on es trobava. Els nazis, sembla ser, tenien la creença, que Jacob es

  DONA Sóc, dona treballadora. Interiorment, espiritual. Espiritualment, humana. Humana i combativa. Combativa i forta. Forta i també fràgil. Fràgil i lliure. Perdedora en   moltes lluites. I sempre   resilient. Una més, entre tantes. MCP

  Al meu poble, cap a les acaballes dels anys cinquanta, començament dels seixanta, hi havia un vicari que abusava, fins a on jo sé, de nenes molt jovenetes, amb total impunitat; l'Església i la societat imperant, hipòcrita i superficial, d'aquell temps, mirava cap a un altra banda, fins que el capellà en qüestió va intentar posar les urpes a la filla d'un personatge més aviat notori del poble, i llavors, com a "càstig" el van canviar de parròquia.    L'any 1971, un altre capellà que s'havia passat molts anys al meu poble, trobant-se en aquell temps en una població del país valencià, substituint un altre capellà, va assassinar amb 58 ganivetades al seu escolanet, després de violar-lo. Va estar apartat, un breu temps, sota l'empara de l'Església, no pas a una presó. L'any 1975 es trobava fent d'ajudant del vicari en una parròquia de Lleida.    Reviure tot això, dol.   Tot plegat em va servir d'inspiració per a escriure la meva novel·l