EGOLATRIA I ENVEJA

 

 

L’enveja, la malícia, l’egolatria, la capacitat de difamar... Són desraons d’aquell que et vol mal del gros, i, a poder ser, aniquilar-te per sempre més. L’antídot contra això és, no caure en el seu parany, ignorant-los a tots i seguir treballant, en el meu cas, en solitud com sempre, cada vegada, malgrat disposar de poc temps, més i millor. La mentida d’aquell/a que, per repetir-ho constantment, per enveja, o per tapar les pròpies limitacions,  es creu, i vol fer creure, la seva falsa veritat, tard o d’hora, n'estic segura, caurà pel seu propi pes. 

Ni un pas enrere!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

TASTET DE LA NOVEL·LA : CAVALL DESBOCAT

Imatge
https://amzn.eu/d/eFWko9b TASTET DE LA NOVEL·LA, CAVALL DESBOCAT: "...C alen raons per a robar l'energia i la voluntat d'algú? En el meu cas, segur que no. Jo, tossudament, amb palès desafiament, continuo amb la pretensió de voler envair un territori, que de sobres sé que és aliè a mi, per a poder-me’l fer meu, o almenys intentar-ho. Un lloc, que, ara mateix, igual que la pròpia vida que ha defugit sempre de mi, o potser jo d’ella, se’m mostra rebotat. Em nega, em rebutja, no em vol. Ho sento molt endins, i em fa mal. Un menyspreu, que també percebo en les olors, els colors i la salabror de l’aire, que m’atrapa, em colpeja i m’escridassa. Em vol fer fora, i m’obliga a engolir coll avall tot un polsim de verí, que em llença a tocar de boca. I enmig d’aquest atzucac, se’m presenta la memòria involuntària, sense jo demanar-li-ho, i m’apropa fins al record de l’amiga d’aquella enigmàtica noieta rossa, de la platja de l’Estartit. Ella volia viure, pe...
Més informació

SINOPSI DE LA NOVEL·LA CAVALL DESBOCAT, GUARDONADA AMB EL PREMI REI EN JAUME DE NARRATIVA EN CATALÀ, 2024

Imatge
  L a Sara, des de ben petita, havia viscut sempre a recer del seu germà Ernest, quinze anys més gran que ella. Ell era el seu mentor, la persona a qui més estimava; no tenia necessitat de ningú més, o això creia ella. Fins que arribà un fort terratrèmol i en només uns instant tot se li n'anà en orris. Només tenia disset anys el dia que l’Ernest posà fi a la seva vida. Per què...? Per què...? Es preguntava contínuament ella, però l’única persona que podia donar-li entenent del perquè, era mort. Pel cap li ballaven mil pensaments de dolor i de ràbia, també sentia el crit de la consciència que l’assenyalava a ella com a possible culpable. Això li feia mal del gros. Sempre havia percebut al seu pare, llunyà com un deu de l’Olimp, i a la seva mare com una dona vulgar amb qui no tenia res en comú, a part d’una malaltissa gelosia. Ara, només els tenia a ells. Haurà d’aprendre a viure d’una altra manera; no sap pas si se’n sortirà. En poc temps farà un enorme recorregut pels seus reco...
Més informació

CRÒNICA D'UN DESNONAMENT ANUNCIAT

Imatge
L’ aspecte que té avui la Tuietes, tan bon punt s’ha llevat, és gairebé igual que el de cada dia: ullerós, lleganyós i totalment deixat de la mà de Déu. Avui, però, tot apunta que serà un dia diferent. De ben segur que passaran coses que faran trontollar de valent els mal apuntalats fonaments vitals de la Tuietes. I tot per haver-se desentès dels requeriments i de totes les notificacions que un funcionari del Jutjat li ha dut personalment a casa. Què podia fer si tampoc té els diners que li reclama el banc...? Per què perdre temps anant a Jutjats i haver de tractar amb advocats i procuradors si ella mai ha entès l’enrevessat llenguatge que utilitzen...? Aquell parlar que tenen troba que li fa agafar mal de cap, mal d’estómac i part de la resta de mals que tot sovint la visiten.  Tanmateix, això seu, sap que ja no té remei, s’ho miri pel cantó que s’ho miri. Que la Tuietes no és pas tanoca... Que el seu mal és d’una altra mena...    Sap que avui  serà ...
Més informació