TASTET DE LA NOVEL·LA : CAVALL DESBOCAT

https://amzn.eu/d/eFWko9b

TASTET DE LA NOVEL·LA, CAVALL DESBOCAT:

"...Calen raons per a robar l'energia i la voluntat d'algú?

En el meu cas, segur que no.

Jo, tossudament, amb palès desafiament, continuo amb la pretensió de voler envair un territori, que de sobres sé que és aliè a mi, per a poder-me’l fer meu, o almenys intentar-ho. Un lloc, que, ara mateix, igual que la pròpia vida que ha defugit sempre de mi, o potser jo d’ella, se’m mostra rebotat. Em nega, em rebutja, no em vol. Ho sento molt endins, i em fa mal.

Un menyspreu, que també percebo en les olors, els colors i la salabror de l’aire, que m’atrapa, em colpeja i m’escridassa. Em vol fer fora, i m’obliga a engolir coll avall tot un polsim de verí, que em llença a tocar de boca.

I enmig d’aquest atzucac, se’m presenta la memòria involuntària, sense jo demanar-li-ho, i m’apropa fins al record de l’amiga d’aquella enigmàtica noieta rossa, de la platja de l’Estartit. Ella volia viure, però la malastrugança adherida al seu destí li ho negà. Potser serà això el que m’acabi passant a mi.

A voltes, n’estic segura.

Tal vegada és per aquesta raó que ara mateix em trobo aquí. Sé prou bé com n’és de llefiscós caminar pel camí contrari, tot evitant seguir les normes establertes per una majoria. Les minories, de vida complicada com la meva, si en un moment donat abaixem la guàrdia, podem acabar esclafades sota la grossa petjada d’una manada d’hostils i bel·ligerants humanitats. Més encara, si no hem après a caminar bé del tot i no tenim on agafar-nos.

Continuo pujant, esglaó a esglaó. Ara, totalment envaïda per una potent i musical remor, pregonera de mar, que cada vegada se’m va incrustant més i més al cervell, i aconsegueix amb el seu enorme clam emmudir el meu carregós pensar.

Respiro i exhalo..."

https://amzn.eu/d/eFWko9b