MARIA CARME POBLET

  V aig començar a escriure no fa massa anys; primer ho feia d'esma, atropelladament, deixant-me portar... Fins que la meva ment racional prengué consciència que l'escriptura, per a mi, era tot un bàlsam guaridor i benèfic, i des de llavors que no paro. I ja no ho faig d'esma, ni atropelladament, però em segueixo deixant portar. Benvinguda escriptura! Tot un medicament sense efectes secundaris. L'experiència va ser molt enriquidora, gairebé com una explosió d'aire fresc, sortit en erupció d'algun dels racons de l'ànima. O potser de les vísceres...? Pot ser més aviat,  una mica de tot plegat. Llavors vaig decidir buidar la motxilla de càrrega inútil; i lleugera, com una ploma, un alè, un sospir, un pètal de rosella..., seguir mon camí, costa amunt, flairant els aromes de la vida. Però sempre costa amunt; els pendents em fan venir vertigen. Així i tot, de vegades també em sento petita i fràgil, gairebé com una papallona, o una ploma, un alè, un

        Per tenir èxit, tot sovint, cal tenir un bon padrí, amb força diners, i a poder ser, lluir un somriure encisador, però sobretot està dotat/da d'una bona xerrameca, utilitzant un discurs ple de paraules ben sonants, o mal sonants, segons quin sigui el públic que ha de comprar el producte. Només cal anar d’un costat a l’altre, aquí i allà, omplint l’aforament de paraules i somriures a demanda, dir la frase adient amb el to de veu adeqüat i prometre allò que endolceixi l’oïda del qui escolta, de tal manera que el mateix orador s’acabi creient allò que promet, perquè finalment ningú es pregunti ni es qüestioni res. Això, a parer meu, no és altra cosa que màrqueting cru i pelat. Que s’apliqui en política, però, a mi em fa venir basques i em fa pensar que el personatge en qüestió no és altre que un titella carregat d'ego, en mans...           En mans, de vés a saber qui. Tot i que si ens posem a pensar, no sé jo... Maria Carme Poblet

Els catalans, en aquest moment, estem vivint una situació molt difícil. Se’ns presenta, en plena democràcia, un referèndum  estrany, en ser convocat pel cap d’un govern, que no li pertocava; d’un govern que no és el de casa nostra; el mateix que ens ha dut l’art. 155, ha intervingut els comptes de la Generalitat, ha destituït els nostres governants, democràticament elegits, ha envaït Catalunya amb policies i guàrdies civils. Pel discurs del govern del PP i Ciutadans, sembla que volen espanyolitzar Catalunya, i els que ens vam fer grans en temps del dictador sabem prou bé què vol dir això; si no s’hi posa remei, serà molt i molt greu per tots plegats, sobretot pels infants que estan pujant, entre ells el meu nét Roc, i això sí que jo no els hi puc perdonar. Són els mateixos que van fer apallissar la nostra gent, i tot per voler votar. I, malgrat les persecucions hagudes i per haver, el poble català, majoritàriament, va sortir de casa seva, en un dia plujós i enrar

http://www.elsmeusllibresijo.es/blog/ http://www.elsmeusllibresijo.es/blog/ Fi Riu avall plora l'albada. Cel endins, els records s'hi amaguen. Tots ells ben emmirallats dins el juganer espill de l'aigua. Mentre, amb un llençol de llum, vaig cercant la teva mirada.   -De vegades, el bé i el mal, només estan separats per una lleugera i fràgil línia. En alguna ocasió, directa o indirectament, d'una manera o altra, hem pogut constatar que als Jutjats no sempre s'imparteix la justícia, allí només s'apliquen les lleis, fetes pels legisladors, interpretades per un jutge o magistrat. I no sempre són lleis justes. Ni els jutges o magistrats són déu. Ni de bon tros!  - Quan el meu cos vesteixi parracs, només tu sabràs veure la meva bellesa, dipositada allà on únicament s'albiren els colors de l'ànima. Ho sé, i em fa feliç! Maria Carme Poblet