Passa al contingut principal

Cercar en aquest blog

MARIA CARME POBLET

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2017

NO EM RESPONS

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

de setembre 17, 2017

Publica un comentari a l'entrada

Més informació

A L'ALTRA BANDA DEL MIRALL

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

de setembre 16, 2017

Publica un comentari a l'entrada

Més informació

LA BRÚIXOLA DEL TEMPS

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

de setembre 16, 2017

Publica un comentari a l'entrada

Més informació

Amb la tecnologia de Blogger

Imatges del tema creades per Radius Images

MARIA CARME POBLET: Vaig començar a escriure quan tenia set o vuit anys, fins a arribar a l'adolescència; després, per alguna o altra raó, ho vaig deixar. Al voltant dels meus seixanta anys ho vaig tornar a recuperar; primer ho feia d'esma, atropelladament, deixant-me portar. Fins que la meva ment racional prengué consciència que l'escriptura, per a mi, era tot un bàlsam guaridor i benèfic, i des de llavors que no paro. He escrit cinc novel·les. I ja no ho faig d'esma, ni atropelladament, però em segueixo deixant portar. Benvinguda escriptura! Tot un medicament sense efectes secundaris. L'experiència ha estat molt enriquidora, gairebé com una explosió d'aire fresc, sortit en erupció d'algun dels racons de l'ànima. O tal vegada de les vísceres...? Potser més aviat, una mica de tot plegat. Ara he decidit buidar la motxilla de càrrega inútil; i lleugera, com una ploma d'au, seguir mon camí, costa amunt, flairant els aromes de la vida. Però sempre costa amunt; els pendents em fan venir vertigen. Així i tot, de vegades també em sento petita i fràgil, gairebé com una papallona, o una gota d'aigua, un alè, un sospir, un pètal de rosella...

Accedeix al perfil

Arxiu

2024 3

2022 1
- de gener 1
2021 3
2020 5
2019 12
2018 26
2017 33
2016 9
2015 21
2014 7

Mostra'n més Mostra'n menys

Informa d'un ús abusiu