https://www.novaconca.cat/entrevista/122533/darrere-de-cada-crim-shi-amaga-la-part-mes-profunda-i-fosca-de-la-psicologia-humana " E n Marimon s’havia llevat a les vuit del matí; estava com si s’hagués begut tres ampolles de vi i encara li durés la ressaca: es trobava molt neguitós, no havia pogut dormir gaire, i quan ho feia era per tenir uns malsons d’allò més esgarrifosos; abans de posar-se al llit, s’havia begut la meitat d’aquell beuratge que li proporcionà la Marianela; tenia un gust amargant i el deixà ben atordit durant una bona estona, però no aconseguí agafar el son fins ben avançada la nit, encara que s’hauria estimat més estar de vetlla sense dormir gens que no pas anant tota la nit d’un costat a l’altre, corrent dins la foscor d’uns paratges feréstecs i desconeguts del tot per ell, perseguit per un grapat de monstres enormes, que llençaven foc per la boca; es trobava corrent per un bosc carregat d’arbres, amb unes branques que semblaven tentacles, movent-se d’un cost...