MARIA CARME POBLET

    L ’enveja, la malícia, l’egolatria, la capacitat de difamar... Són desraons d’aquell que et vol mal del gros, i, a poder ser, aniquilar-te per sempre més. L’antídot contra això és, no caure en el seu parany, ignorant-los a tots i seguir treballant, en el meu cas, en solitud com sempre, cada vegada, malgrat disposar de poc temps, més i millor. La mentida d’aquell/a que, per repetir-ho constantment, per enveja, o per tapar les pròpies limitacions,  es creu, i vol fer creure, la seva falsa veritat, tard o d’hora, n'estic segura, caurà pel seu propi pes.  Ni un pas enrere!

  DONA Sóc, dona treballadora. Interiorment, espiritual. Espiritualment, humana. Humana i combativa. Combativa i forta. Forta i també fràgil. Fràgil i lliure. Perdedora en   moltes lluites. I sempre   resilient. Una més, entre tantes. MCP

  Al meu poble, cap a les acaballes dels anys cinquanta, començament dels seixanta, hi havia un vicari que abusava, fins a on jo sé, de nenes molt jovenetes, amb total impunitat; l'Església i la societat imperant, hipòcrita i superficial, d'aquell temps, mirava cap a un altra banda, fins que el capellà en qüestió va intentar posar les urpes a la filla d'un personatge més aviat notori del poble, i llavors, com a "càstig" el van canviar de parròquia.    L'any 1971, un altre capellà que s'havia passat molts anys al meu poble, trobant-se en aquell temps en una població del país valencià, substituint un altre capellà, va assassinar amb 58 ganivetades al seu escolanet, després de violar-lo. Va estar apartat, un breu temps, sota l'empara de l'Església, no pas a una presó. L'any 1975 es trobava fent d'ajudant del vicari en una parròquia de Lleida.    Reviure tot això, dol.   Tot plegat em va servir d'inspiració per a escriure la meva novel·l...