MARIA CARME POBLET

  L a Sara, des de ben petita, havia viscut sempre a recer del seu germà Ernest, quinze anys més gran que ella. Ell era el seu mentor, la persona a qui més estimava; no tenia necessitat de ningú més, o això creia ella. Fins que arribà un fort terratrèmol i en només uns instant tot se li n'anà en orris. Només tenia disset anys el dia que l’Ernest posà fi a la seva vida. Per què...? Per què...? Es preguntava contínuament ella, però l’única persona que podia donar-li entenent del perquè, era mort. Pel cap li ballaven mil pensaments de dolor i de ràbia, també sentia el crit de la consciència que l’assenyalava a ella com a possible culpable. Això li feia mal del gros. Sempre havia percebut al seu pare, llunyà com un deu de l’Olimp, i a la seva mare com una dona vulgar amb qui no tenia res en comú, a part d’una malaltissa gelosia. Ara, només els tenia a ells. Haurà d’aprendre a viure d’una altra manera; no sap pas si se’n sortirà. En poc temps farà un enorme recorregut pels seus reco...

      https://amzn.eu/d/73D948y        Tastet del llibre:            “ S ous les pavés, la plage! ”    "Que lluny queden, pensa en Tomàs Sanàbria, les llambordes parisenques i aquella reeixida platja. Els ideals més utòpics s’han fos ja fa temps a cops de realitats gens utòpiques. Gira el món i gira la vida.     Que lluny queda tot plegat. I quantes pedres per ensopegar. Ells dos, en Pau Ramoneda i ell, s’han fet grans; i ben poc, o res, en queda d’aquells llegendaris ideals que ara, almenys a ell, ja del tot aburgesat, no li serveixen per a res. Ell pensa que les revolucions duren el que han de durar. Potser fins a on els deixen que duri tota aquella colla de privilegiats intocables que mouen les regnes del món, que fan i desfan com més els convingui. Ara enverinen ferides, ara les desinfecten. Ara dicten normes, ara les treuen..."     " L a Glòria està nerviosa i e...

  DONA D’AIGUA Nua de perles i vestits de seda. Conservaré l’olfacte. El gust. El tacte. El sentiment... Escamparé ma nuesa riu avall. Fràgil com una papallona, lliscaré damunt l’aigua. Només la meva olor acariciarà els teus sentits. Ben a prop teu. I tu, ben a prop meu. Protegida entre els teus braços, sadollats de sentiment i d’enyor, esdevindré dona d’aigua. Ni   perles, ni vestits de seda. Només l’olfacte. El gust. El tacte. El sentiment...   Maria Carme Poblet

    L ’enveja, la malícia, l’egolatria, la capacitat de difamar... Són desraons d’aquell que et vol mal del gros, i, a poder ser, aniquilar-te per sempre més. L’antídot contra això és, no caure en el seu parany, ignorant-los a tots i seguir treballant, en el meu cas, en solitud com sempre, cada vegada, malgrat disposar de poc temps, més i millor. La mentida d’aquell/a que, per repetir-ho constantment, per enveja, o per tapar les pròpies limitacions,  es creu, i vol fer creure, la seva falsa veritat, tard o d’hora, n'estic segura, caurà pel seu propi pes.  Ni un pas enrere!

  DONA Sóc, dona treballadora. Interiorment, espiritual. Espiritualment, humana. Humana i combativa. Combativa i forta. Forta i també fràgil. Fràgil i lliure. Perdedora en   moltes lluites. I sempre   resilient. Una més, entre tantes. MCP

  Al meu poble, cap a les acaballes dels anys cinquanta, començament dels seixanta, hi havia un vicari que abusava, fins a on jo sé, de nenes molt jovenetes, amb total impunitat; l'Església i la societat imperant, hipòcrita i superficial, d'aquell temps, mirava cap a un altra banda, fins que el capellà en qüestió va intentar posar les urpes a la filla d'un personatge més aviat notori del poble, i llavors, com a "càstig" el van canviar de parròquia.    L'any 1971, un altre capellà que s'havia passat molts anys al meu poble, trobant-se en aquell temps en una població del país valencià, substituint un altre capellà, va assassinar amb 58 ganivetades al seu escolanet, després de violar-lo. Va estar apartat, un breu temps, sota l'empara de l'Església, no pas a una presó. L'any 1975 es trobava fent d'ajudant del vicari en una parròquia de Lleida.    Reviure tot això, dol.   Tot plegat em va servir d'inspiració per a escriure la meva novel·l...