MARIA CARME POBLET

Ni pallissa, ni era, ni pagès. Ni trill, ni on trillar. Ni càntir amb aigua fresca. Ni bota de vi, ni carmanyola.  Ni vinya, ni sembrat. Ni rialles innocents, de mainada enjogassada. Què se n’ha fet d’aquell meu món? Cap a on va el meu present? I el teu? I el d’aquell? I el d’aquell altre...? Sense un present viu, no hi ha futur. Sense futur, s’enfonsa el món. Qui més hi perd, som tu, i jo, i ell. També hi perdrà aquell que mana. No en tinguis dubte. Pensa-t’ho bé.   Sense la terra no hi ha futur. Sense futur la terra plora. I plores tu, I ploro jo, i plora ell, I plorarà aquell que mana.  En un futur tots plorarem...? Potser sí. O potser no. Tot depèn. Depèn de mi. Depèn de tu, també d’ell. I, sobretot, d’aquell que mani.  Maria Carme Poblet   ...

F a cosa d’un mes vaig donar per enllestida la que serà la meva quarta novel·la; l’he deixat reposar un temps per així distanciar-me’n i alhora canviar el xip mental, i començar un nou treball, tot passant d’una novel·la d’intriga psicològica cap a una novel·la inspirada en fets històrics; ara em toca entrar dins els horrors del nazisme, i com més hi entro més m’esborrono, i em ve un calfred per tot el cos quan penso en el moment que vivim a Catalunya. Un judici surrealista, amb l’extrema dreta exercint d’acusació popular, contra els nostres polítics, elegits democràticament pel poble català i injustament empresonats, que ara per ara no sabem com acabarà. Tanmateix, els polítics catalans, independentistes, a l’exili i a la presó, que han estat elegits democràticament, i els que seran elegits diumenge que ve, també democràticament, molt em temo que seran presa fàcil d’aquesta gran manipulació emprada per un Estat prepotent i repressor, que està demostrant ser l’Estat espanyol. Tan...

https://www.elsmeusllibresijo.com/qui-soc/         Dona lluitadora, fràgil i també forta, que plora i riu, dóna vida i estima; que mor cent vegades i en reneix més de mil. Tal vegada, dona que estima a dona, sense renúncia ni concessió; sovint tolerada i a voltes criticada. O potser, dona menyspreada, infravalorada, silenciada, i avocada al no-res. O a ser una víctima més, d’un masclisme malaltís, que mata a traïció, i no té aturador. Ni màrtir,  ni heroïna. Senzillament: DONA Maria Carme Poblet

M'he llevat d’hora, com cada dia; a fora plou; darrere els vidres puc escoltar el cant de l'aigua que va caient blanament, sense esquitxar a ningú, car ningú passeja pels carrers a aquella hora, plogui o no. M'he preparat el cafè de cada dia i me l'he endut cap a l'habitació on acostumo  passar bona part del dia escrivint, i escrivint... De vegades per a no arribar enlloc i d'altres per a arribar només a on sóc jo. O potser no... Potser també on ets tu i ell i ella... Potser...   Maria Carme Poblet   Maria Carme Poblet

https://leer.amazon.es/kp/embed?asin=B06Y4NWLBR&preview=newtab&linkCode=kpe&ref_=cm_sw_r_kb_dp_VapPCbER57FSS "L a Meritxell es prengué un any sabàtic. Bé, sabàtic, sabàtic..., no pas del tot. Ara, instal·lada amb la Neus i en Marcel a la masia de l’avi Fidel, a Prades, haurà de portar una vida tranquil·la, recomanació del metge..., i de la Neus, sobretot de la Neus. I era per la Neus, que sense pensar-s’ho massa, s’havia embarcat en aquella deliciosa aventura. Allí, en plena naturalesa es dedicava al descans i a la lectura; devorava novel·la, poesia, història... Els seus amics  havien aportat a la masia una àmplia biblioteca. A part, dedicava unes hores al dia al seu treball de representació. Internet la connectava amb qualsevol punta del món.  La Neus, per la seva part, es llevava a les sis del matí, quan el gall del corral llençava el primer cant matinal, i després de prendre’s un cafè amb llet es  dirigia cap al seu taller de pintura: una h...