LA TERRA PLORA
Ni pallissa,
ni era, ni pagès.
Ni trill, ni
on trillar.
Ni càntir
amb aigua fresca.
Ni bota de
vi, ni carmanyola.
Ni vinya, ni sembrat.
Ni rialles
innocents,
de mainada
enjogassada.
Què se n’ha
fet d’aquell meu món?
Cap a on va
el meu present?
I el teu?
I el
d’aquell?
I el
d’aquell altre...?
Sense un
present viu,
no hi ha
futur.
Sense futur,
s’enfonsa el món.
Qui més hi
perd, som tu, i jo, i ell.
També hi
perdrà aquell que mana.
No en
tinguis dubte.
Pensa-t’ho bé.
Sense la terra no hi ha
futur.
Sense futur
la terra plora.
I plores tu,
I ploro jo,
i plora ell,
I plorarà
aquell que mana.
En un futur tots plorarem...?
Potser sí.
O potser no.
Tot depèn.
Depèn de mi.
Depèn de tu,
també d’ell.
I, sobretot,
d’aquell que mani.
Maria Carme Poblet
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada