MARIA CARME POBLET

https://www.elsmeusllibresijo.com/qui-soc/         Dona lluitadora, fràgil i també forta, que plora i riu, dóna vida i estima; que mor cent vegades i en reneix més de mil. Tal vegada, dona que estima a dona, sense renúncia ni concessió; sovint tolerada i a voltes criticada. O potser, dona menyspreada, infravalorada, silenciada, i avocada al no-res. O a ser una víctima més, d’un masclisme malaltís, que mata a traïció, i no té aturador. Ni màrtir,  ni heroïna. Senzillament: DONA Maria Carme Poblet

M'he llevat d’hora, com cada dia; a fora plou; darrere els vidres puc escoltar el cant de l'aigua que va caient blanament, sense esquitxar a ningú, car ningú passeja pels carrers a aquella hora, plogui o no. M'he preparat el cafè de cada dia i me l'he endut cap a l'habitació on acostumo  passar bona part del dia escrivint, i escrivint... De vegades per a no arribar enlloc i d'altres per a arribar només a on sóc jo. O potser no... Potser també on ets tu i ell i ella... Potser...   Maria Carme Poblet   Maria Carme Poblet

https://leer.amazon.es/kp/embed?asin=B06Y4NWLBR&preview=newtab&linkCode=kpe&ref_=cm_sw_r_kb_dp_VapPCbER57FSS "L a Meritxell es prengué un any sabàtic. Bé, sabàtic, sabàtic..., no pas del tot. Ara, instal·lada amb la Neus i en Marcel a la masia de l’avi Fidel, a Prades, haurà de portar una vida tranquil·la, recomanació del metge..., i de la Neus, sobretot de la Neus. I era per la Neus, que sense pensar-s’ho massa, s’havia embarcat en aquella deliciosa aventura. Allí, en plena naturalesa es dedicava al descans i a la lectura; devorava novel·la, poesia, història... Els seus amics  havien aportat a la masia una àmplia biblioteca. A part, dedicava unes hores al dia al seu treball de representació. Internet la connectava amb qualsevol punta del món.  La Neus, per la seva part, es llevava a les sis del matí, quan el gall del corral llençava el primer cant matinal, i després de prendre’s un cafè amb llet es  dirigia cap al seu taller de pintura: una h...

https://leer.amazon.es/kp/embed?asin=B077L1FZJH&preview=newtab&linkCode=kpe&ref_=cm_sw_r_kb_dp_oCMOCbWVR8XDX "E ls anys 20 foren anys de prosperitat econòmica pels Estats Units. Com deia Galbraith, “els més rics s’enriquiren molt més de pressa que els pobres deixaren de ser-ho”. L’afany per enriquir-se de pressa i sense el més mínim esforç es va escampar arreu del país. La corrupció estava servida. Hi havia qui comprava terrenys a baix preu i al poc aquests terrenys augmentaven de valor sense motiu aparent. Aquesta manera de fer va anar creixent dia a dia. Al final l’especulació va arribar a la Borsa. Els negocis eren ràpids i beneficiosos. Gairebé tothom es va sentir atret per aquesta manera fàcil de fer diners, fins i tot els petits estalviadors; fent-la, molts d’ells,   el seu únic mitjà de vida, creient que allò no se’ls acabaria mai. El 24 d’octubre de l’any 1929, va ser un dia maleït. Un dia conegut com el dijous negre. Es va prod...