GRÀCIES A TOTES I A TOTS ELS QUE EM LLEGIU!

L’escriptura creativa és un treball que he de fer en solitud i molta concentració. Jo, treballo, gairebé sempre, acompanyada de música suau i relaxant, que m’ajuda a connectar, més fàcilment i amb més potència, amb aquesta part interior que romana protegida, molt endins meu, i, d’aquesta manera puc obrir el meu cor i la ment perquè hi entrin tots els personatges que calgui, per anar posant colors diversos i tota classe de mots a cadascuna de les pàgines en blanc. Quan aquest treball finalitza i, com és el cas de “Pluja sobre terra molla”, que a més és el meu primer llibre, arriba a ser publicat, em queda la incògnita de saber com arribarà a qui el llegeixi. He de dir que he rebut felicitacions d’amics i coneguts amb qui mantinc una, més o menys, fluida comunicació, i la veritat és que suposa un estímul molt gran saber que el teu treball va arribant al cor i a la ment, d’almenys uns quants lectors que, amb paraules amables i d'elogi, t'ho han volgut fer saber. Avui, però, he rebut un missatge molt especial, d’algú que s’ha molestat a cercar la meva adreça electrònica per enviar-me aquest correu:

“Bona nit, M. Carme,

És el primer cop que t'escric; el correu me l'ha facilitat el teu germà Joan.  El motiu és bo i positiu: volia dir-te fins a quin punt m'ha agradat el teu llibre.

Et felicito de tot cor, i afegeixo que no m'estranya que vagis guanyant premis literaris.

Per posar-te en situació et dic que en l'etapa actual prefereixo llegir temes més de pensament o coneixement que de ficció o novel·les.  Tot i així puc dir-te que el teu llibre m'ha captivat molt.  Els motius:

- És molt positiu; malgrat els problemes que es van descabdellant sempre hi ha una porta oberta, una escletxa al tirar endavant..., un altre exemple és al vers del poema - I retornar a la vida.

- Amb poques pàgines ens presentes dues històries personals, amb situacions i dificultats del temps de guerra i postguerra i de l'actualitat.

- Els canvis d'època estan enllaçats per un camí molt natural, sense res forçat. 

- També jugues a presentar-nos els fets  en un ordre que després ens trenca hipòtesis, com la mort d'en “M...”

- Les descripcions de les situacions d'enamorament o apropament entre els personatges, tenen un "no sé què", que els fa potser delicats, sentits, senzills però intensos.  Igualment les separacions o mort i trencaments de les diferents parelles, són tan subliminals, o sentits, o delicats, que també m'han arribat.

- Els simbolismes- com la casa familiar, el llogar el pis, el canviar de lloc, o el plantar l'oliver, o el trobar un moment per a cada cosa; que tot no és d'entrada sinó pas a pas...

- Qüestions de filosofia o visions de la vida...

Podria continuar...

Molts ànims, i endavant amb aquest do i traça en posar sobre paper sentiments, històries i vivències que ens desperten i ens recorden que som vius.

Una abraçada,

Ernestina"