EXTRET DE LA CAPSA DELS BONS RECORDS
Vaig
començar a escriure no fa massa anys; primer ho feia d’esma,
atropelladament, deixant-me portar... Fins que la meva ment racional
prengué consciència que l’escriptura, per a mi, era tot un bàlsam
guaridor i benèfic, i des de llavors que no paro. I ja no ho faig
d’esma, ni atropelladament, però em segueixo deixant portar. Benvinguda
escriptura! Tot un medicament sense efectes secundaris.
El temps passa, algú decideix donar-te un premi, una editorial et publica el llibre... I et passen coses bones, algunes no ho són tant: acabo d’entrar, molt de puntetes, en un camp minat d’egocentrismes i enveges. Res, m’enretiro, això no és per a mi, i segueixo escrivint, i escrivint. I em segueixen passant coses bones... Coses senzilles i naturals.
El millor de tot, malgrat que pugui semblar contradictori a primer cop d'ull: aquesta fotografia d’en Maties, amb el meu llibre a la mà, i la seva mirada blava que ho diu tot..., i que transmet una gran força regeneradora capaç d'omplir mig univers. I el seu missatge privat, que em va emocionar de dalt a baix, donant-me les gràcies. Feia tan de temps que no en sabia res d'en Maties... Les gràcies te les he de donar jo, benvolgut Maties, per la teva generositat de triar el meu llibre i saber gaudir amb cada un dels personatges. Això, i saber que aquesta lectura, va contribuir a allunyar els moments durs que suposen passar per una químio, mentre anaves avançant en la lectura i et deixaves atrapar per les històries dels diferents personatges de la novel•la.
Que algun dels meus llibres arribin a mans de persones amb la teva sensibilitat i se’l sàpiguen fer seu, no té preu.
ALLÀ ON SIGUIS, GRÀCIES INFINITES!
Maria Carme Poblet
El temps passa, algú decideix donar-te un premi, una editorial et publica el llibre... I et passen coses bones, algunes no ho són tant: acabo d’entrar, molt de puntetes, en un camp minat d’egocentrismes i enveges. Res, m’enretiro, això no és per a mi, i segueixo escrivint, i escrivint. I em segueixen passant coses bones... Coses senzilles i naturals.
El millor de tot, malgrat que pugui semblar contradictori a primer cop d'ull: aquesta fotografia d’en Maties, amb el meu llibre a la mà, i la seva mirada blava que ho diu tot..., i que transmet una gran força regeneradora capaç d'omplir mig univers. I el seu missatge privat, que em va emocionar de dalt a baix, donant-me les gràcies. Feia tan de temps que no en sabia res d'en Maties... Les gràcies te les he de donar jo, benvolgut Maties, per la teva generositat de triar el meu llibre i saber gaudir amb cada un dels personatges. Això, i saber que aquesta lectura, va contribuir a allunyar els moments durs que suposen passar per una químio, mentre anaves avançant en la lectura i et deixaves atrapar per les històries dels diferents personatges de la novel•la.
Que algun dels meus llibres arribin a mans de persones amb la teva sensibilitat i se’l sàpiguen fer seu, no té preu.
ALLÀ ON SIGUIS, GRÀCIES INFINITES!
Maria Carme Poblet
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada