L'ALLARGADA OMBRA D'UNA PERVERSIÓ
Sovint l’escriptura em serveix per explicar petits
capítols d’alguna, gens petita, però, de vegades, molt colpidora vivència. A la
segona part de la meva novel·la: L’ALLARGADA OMBRA D’UNA PERVERSIÓ, narro com
un vicari, que va estar uns quants anys a l’Espluga de Francolí, va trencar en mil
bocins, la innocència de “la nena de les cues i la bateta de pisana de color
blau amb aneguets blancs...”
“Les
ombres de la nit avancen. La Nena sent la seva remor i percep les seves olors.
El seu petit cos s’agita dins el llit sense control de cap mena. Primer són uns
grollers sospirs, després unes passes dins la foscor de la seva ment. Una por
desfermada s’apodera de la seva voluntat. Prova de fugir amagant-se sota els
llençols. Prem fort les parpelles.
Intentant segellar la seva boca mossega, fins a sagnar, el llavi inferior. No
pot fer-hi res. La maleïda fosca surt de dins seu; ho fa sigil·losament i amb
traïdoria; l’atrapa, i la sacseja brutalment dins els llençols humits i freds
que l’embolcallen. Un amarg i punyent crit li surt de dins les entranyes.
- Mama...! Mama...!”
Maria Carme Poblet
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada