MARIA CARME POBLET

https://www.novaconca.cat/entrevista/122533/darrere-de-cada-crim-shi-amaga-la-part-mes-profunda-i-fosca-de-la-psicologia-humana   " E n Marimon s’havia llevat a les vuit del matí; estava com si s’hagués begut tres ampolles de vi i encara li durés la ressaca: es trobava molt neguitós, no havia pogut dormir gaire, i quan ho feia era per tenir uns malsons d’allò més esgarrifosos; abans de posar-se al llit, s’havia begut la meitat d’aquell beuratge que li proporcionà la Marianela; tenia un gust amargant i el deixà ben atordit durant una bona estona, però no aconseguí agafar el son fins ben avançada la nit, encara que s’hauria estimat més estar de vetlla sense dormir gens que no pas anant tota la nit d’un costat a l’altre, corrent dins la foscor d’uns paratges feréstecs i desconeguts del tot per ell, perseguit per un grapat de monstres enormes, que llençaven foc per la boca; es trobava corrent per un bosc carregat d’arbres, amb unes branques que semblaven tentacles, movent-se d’un cost...

SANT JORDI 2020 Sant Jordi ha arribat, trist i desmudat. Dia gris i emmurriat. Silenciós, estrany, melangiós... Carregat de paraules confinades, tristes o esperançades. De tot hi ha, i res em nego. Roses de veritat i de mentida. Llibres de paper mullat i calaixos eixuts. Dols sense condols. Solitud i patiment. Abraçades   virtuals, d’ànim dins el més latent desànim. I Sant Jordi amb sa eterna benevolència, ens demana, solidaritat i paciència, fins que arribin temps millors. Maria Carme Poblet

LA MEVA MARE La meva mare, d'això n'estic segura, no és d’aquell tipus de dones d'espiritualitat Zen, capaces amb la seva sola presència de purificar-te l'aura i alinear-te els xacres. No, la meva mare és d’una altra mena. La meva mare tampoc és d’aquelles dones que t’animarien a pujar a l’Everest i llançar-te en parapent. No fos cas que se t’acudís fer-ho. No, la meva mare, valenta i aventurera no és. Però, la meva mare, quan jo jeia greument malalta en una trista habitació de l’Hospital de Blanes, estava allí; morta de por, però allí. L’atenció rebuda, junt amb les ganes de viure, foren el millor bàlsam guaridor. Ha exercit de fidel esposa, de mare patidora, d’àvia, de besàvia, de germana i de tieta. I compte, que està aviat dit, que els de la branca Poblet de la Granja, i la resta d’empelts, ja siguin de cal Maco de cal Sants o de cal Curt, junt amb la nova fornada que amb el temps s’hi ha adherit, són d’allò més variats. I ha estat ne...

UNITS EN EL DOL Els carrers deserts clamen en silenci per tot allò que callem i ens diuen que vindrà. No volem pensar més del compte. Ara no toca. Tampoc volem esperonar el temps, amb els seus carregosos segons, minuts, hores... Ni el patiment, d’uns i d’altres. El dol és massa gran. La solitud massa pesant. I la incertesa massa certa. I després, què...? Maria Carme Poblet

S embla ser que hi ha una hipòtesi, sense cap fonament científic, que relaciona l'autor dels crims de la Pobla de Ferran, amb una síndrome, anomenada d' Amok .  També alguns dels assassinats ocorreguts més recentment, perpetrats per joves estudiants, als Estats Units, són relacionats amb aquesta síndrome. Darrere de tots aquests terribles crims hi ha també una història individual de cadascun d’aquest criminals, que els diferencia, però en alguns casos, molt concrets, els apropa el fet d'haver patit burles, menyspreu, mòbing... La novel.la ELS CRIMS DE LA POBLA, ens mostra tot un seguit de realitats d'una època no tan llunyana, amb una manera de viure senzilla, de treball al camp, les portalades de les cases sempre obertes i el carrer ple de  jocs i rialles, per acabar, d'una manera brutal, dins la foscor més absoluta.    Maria Carme Poblet