LA MEVA MARE
LA MEVA MARE
La meva mare, d'això n'estic segura, no és
d’aquell tipus de dones d'espiritualitat Zen, capaces amb la seva sola
presència de purificar-te l'aura i alinear-te els xacres. No, la meva
mare és d’una
altra mena.
La meva mare tampoc és d’aquelles dones que
t’animarien a pujar a l’Everest i llançar-te en parapent. No fos cas que
se t’acudís fer-ho. No, la meva mare, valenta i aventurera no és. Però, la meva mare, quan jo jeia greument malalta en una trista habitació de
l’Hospital de Blanes, estava allí; morta de por, però allí. L’atenció
rebuda, junt amb les ganes de viure, foren el millor bàlsam guaridor.
Ha exercit de fidel esposa, de mare patidora, d’àvia, de besàvia, de
germana i de tieta. I compte, que està aviat dit, que els de la branca
Poblet de la Granja, i la resta d’empelts, ja siguin de cal Maco de cal
Sants o de cal Curt, junt amb la nova fornada que amb el temps s’hi ha
adherit, són d’allò més variats. I ha estat necessari que baixés Déu i
sa Santa Mare, per a fer encaixar tot aquest engranatge familiar amb la
seva serventa més devota: aquella espècie de mare de déu, trobada pel
pare, tot passejant pel Capuig.
I essent, com sembla, d’estirp celestial, tampoc és estrany que cuini com els àngels. La meva mare fa els canelons més bons de tota la comarca, i una truita amb espinacs que és per a llepar-se els dits. I uns macarrons... I uns cigrons...
I essent, com sembla, d’estirp celestial, tampoc és estrany que cuini com els àngels. La meva mare fa els canelons més bons de tota la comarca, i una truita amb espinacs que és per a llepar-se els dits. I uns macarrons... I uns cigrons...
Ai que bons els macarrons i els cigrons de la iaia!
Gràcies mare per com has sigut i com ets!
MCP
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada