UNITS EN EL DOL
Els carrers deserts
clamen en silenci
per tot allò que callem
i ens diuen que vindrà.
clamen en silenci
per tot allò que callem
i ens diuen que vindrà.
No volem pensar més del compte.
Ara no toca.
Tampoc volem esperonar el temps,
amb els seus carregosos segons, minuts, hores...
Ni el patiment, d’uns i d’altres.
El dol és massa gran.
La solitud massa pesant.
I la incertesa massa certa.
I després, què...?
Maria Carme Poblet
Ara no toca.
Tampoc volem esperonar el temps,
amb els seus carregosos segons, minuts, hores...
Ni el patiment, d’uns i d’altres.
El dol és massa gran.
La solitud massa pesant.
I la incertesa massa certa.
I després, què...?
Maria Carme Poblet
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada