DISCURS DE PRESENTACIÓ DE LA NOVEL·LA “PLUJA SOBRE TERRA MOLLA" AL MUSEU DE LA VIDA RURAL.

DETALL DEL DISCURS DE PRESENTACIÓ DE LA NOVEL·LA “PLUJA SOBRE TERRA MOLLA”, A CÀRREC DE L’ESCRIPTOR JOAN RENDÉ, AL MUSEU DE LA VIDA RURAL DE L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ.

"Parlem d’una novel·la curta, 170 pàgines, però que abasta un contingut molt ampli i divers,  és a dir que hauria pogut ser una novel·la llarga si l’autora no hagués  optat, majoritàriament, pel camí de la síntesi i de l’explicació indirecta, en comptes del camí de mostrar els fets amb tota la seva extensió. Res a dir, són dues tècniques que d’altra banda no se solen emparar en estat pur, sinó més aviat mesclades, en preponderància de l’una o de l’altra, com és el cas que tractem aquí.  

La lectura, ens durà generalment per la població de l’Espluga de Francolí, i d’una manera molt essencial, per les Masies, on durant la guerra, anomenada civil, hi va haver un hospital militar. També hi trobarem Barcelona i fins i tot Madrid, i també altres llocs, però a nivell força secundari. 

Dues veus ens acompanyaran per l’itinerari històric en què la novel·la vol recolzar-se. Una veu, la d’una jove protagonista, la Neus, que necessita refer la seva vida i descobrir les seves arrels més profundes. Es tracta d’una pintora, amb una sensibilitat delicada com artista, que ha de vèncer un trencament prematur en el desenvolupament de la seva vida. L’altra veu, parlo de les dues principals, la veu d’una àvia singular, amb  un caràcter ferreny i intens, la  Montserrat, ja morta i gairebé oblidada, la que trobem per mitjà d’un oportú dietari que donarà suport i substància al gran nucli de la història. Amb elles dues, i altres personatges circumdants, recordarem fets tan importants del nostre passat com són l’emigració rural cap a ciutat i els canvis de rumb en el desenvolupament personal dels individus. Els personatges principals ens apareixen sempre perseguits per una presentació completa de les seves característiques i dels seus antecedents històrics; són personatges molt directes i molt extremats; de manera que uns hi encarnen el bé quasi absolut: uns amors tendres i purs, un idealisme  innocent, l’esforç humà... I els altres hi encarnen el mal, en els seus aspectes més  perversos: el materialisme egoista, la cobdícia, la despietat, el cinisme...

La força dels personatges ramifica la novel·la que esdevé l’encreuament de tres històries, lligades per la peripècia múltiple de la protagonista central: la jove Neus. La veu del narrador, potser aquí és una mica oportú recalcar que quan diem en literatura la veu del narrador no ens referim a l’autor, sinó a la veu que adopta per explicar-nos la història, és a dir: pot fer de velleta, pot fer de malvat, pot fer de Déu..., en el sentit que ho sap tot el que ha passat en aquella història, fins i tot el que els protagonistes ens podrien amagar. D’això en diem la veu literària. La veu narradora sovint entra en el pensament dels personatges i ens exterioritza els continguts d’aquests pensaments, de forma que això ens permet d’accedir a situacions personals que d’una altra manera no podríem arribar a conèixer; és un procediment senzill  que ens facilita enormement conèixer les motivacions dels  personatges i els lligams de la trama; tot plegat ens obligarà que ens hàgim de plantejar uns interrogants de subgènere literari, la resposta dels quals no és banal ni del tot fàcil. Els interrogants són els següents:

- L’autora ens proposa una novel·la sentimental...? Jo diria que fonamentalment sí, perquè ens hi embolica i descabdella arrabassadors conflictes amorosos, que com tots sabem, regeixen una part tremenda de les nostres vides.

- Una altra pregunta que ens fem. Ens proposa una novel·la històrica...? Sí, ens situa la part central al cor de l’acció en la circumstància tant puntal i complexa com la guerra d’Espanya, un àmbit local d’aquesta guerra, per nosaltres molt proper aquest àmbit local, i amb una documentació que resultarà interessant, i sovint, mal o poc coneguda, per les generacions que no la van viure aquella guerra.

- I finalment. Ens proposa una novel·la psicològica...?  A mi em fa l’afecte que  vol ser-ho, per què  els fets proven de justificar-nos o d’aclarir-nos el perquè de determinats comportaments dels seus personatges. La novel·la d’altra banda contrasta vivament dos mons: l’urbà i el rural, amb continguts i significats simbòlics diferents, i sovint contraposats en valors i concepcions de vida. L’ideari de la novel·la queda força plasmat en un paràgraf de la pàgina 119, que em permetéreu que us llegeixi. El paràgraf pertany a un dietari. El dietari de la vella Montserrat i entre altres coses diu:

“Els qui vam patir amb força crueltat aquella guerra la teníem, aquesta mena de cosa: sovint ens costava situar-nos per tal de poder establir un ordre de valors, perquè a vegades podia resultar ben imperceptible la finíssima franja que separa el bé del mal. Trobo que els qui realment tenen perill són els qui es creuen en possessió de la veritat absoluta, perquè acostumen a ser grans manipuladors. Aquests sí que em fan por. N’hi ha que tenen un carismàtic poder de convicció per vendre, en el moment oportú, les seves idees, tot utilitzant enganys i subterfugis. Finalment, es fan forts sota el lema de la por, per així aixafar les llibertats individuals i col·lectives, tot posant per davant les seves normes, que són les úniques que valen forçosament per a tots. I sota aquesta bandera són capaços de cometre els més vils actes”.

Em sembla que aquest paràgraf resol no només la directriu d’idees que ens vol portar la novel·la, sinó fins i tot el punt de vista en què l’autora enfoca la novel·la. Canviem: recomano al lector que observi en particular atenció el micro univers simbòlic que hi representa la cambra de les golfes, on s’apleguen com en un sagrari tots els records que la novel·la evoca i que constitueixen la substància de la història.

El final de la novel·la, és un bast glossari d’idees i de fets que el llibre ens exposa amb aclariments i consideracions que em permetéreu que no us expliqui perquè hem de preservar l’enigma per tal que el lector tingui i mantingui l’interès per descobrir-lo ell tot sol".

                                     +++**+++**+++