ENTRE ESTELS I CLARIANES
Dins un inhòspit
núvol
de rogenca
boirina,
resta a l’aguait,
la pèrfida
mort.
Entre
estels i clarianes,
va lliscant
la vida.
Polsims de
tendresa.
Esquitxos
d'amors.
Pujades
abruptes.
Pendents de vertigen.
Dies de silencis...
S'apropa, la mort.
Maria Carme
Poblet
Llegin-te la calma i el repòs se't fiquen ben endins.
ResponEliminaUna dolça abraćada
Gràcies pel teu expressiu i delicat comentari, estimat Jordi. Una forta abraçada, Jordi!
EliminaDemanera sinuosa es cobreix el cel, la vida s'apaga , ja no espot frena, un color terrible que fa mal pensà, Es la mort que avança i no espot frenar
ResponEliminaUn comentari fet poema. Molt bé. Gràcies, Ramon!
Elimina