VIVÈNCIES
De nou a casa, després
d'un mes, primer a la Conca de Barberà i després a la Segarra, gaudint de la
família, però sobretot del petit Roc, dels seus somriures, dels seus avenços
que dia a dia van sumant i sorprenent-nos més i més; de la seva vitalitat i innocència...
Ha estat com retornar altre cop a la vida; l'autèntica vida; la que de veritat
m'importa... La puresa sí que existeix, i jo que me n'alegro. Com n'és
d'alliçonador el somriure i la mirada d'un infant!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada