LA MEVA ÀVIA

L'Antònia Civit Farran

L’Antònia Civit Farran, la meva àvia, la padrina Antònia per als seus besnets, va tenir una joventut molt dura, a més de tocar-li viure en uns temps foscos i enrarits. Quan esclatà la guerra, encara no havia complert trenta anys i feia dos anys que havia enviudat; tanmateix, els seus dos primers fills que va tenir: un nen i una nena, van morir al cap de pocs dies de néixer; això va ser un dol que portà de per vida, prou que ho sé. També la mort del seu germà Andreu, que va morir a l'edat de disset anys defensant de voluntari la República, va ser tot un drama per a ella i tota la família de cal Sants.

 

Sense el seu home, Francesc Casanovas, l'avi bo que no vaig arribar a conèixer, i amb dues nenes de cinc i set anys, se li presentava un panorama força difícil; però era una dona forta i treballadora, i per guanyar uns pocs diners, cercava treball allà on fes falta. L'ajut de la seva família de cal Sants, va ser fonamental; mentre ella treballava, les dues nenes: la Carme i la Consol, estaven segures a casa els avis; segures i en bones mans. 

I a on podia trobar feina la meva àvia en aquell temps de guerra...?

Doncs va ser fent de cuinera a l'Hospital de sang establert per la República en uns hostal de les Masies. La va anar a buscar el noi de cal Sopes, en Miquel Guasch, alcalde del poble. La República tenia un deute amb els de cal Sants.

Allí, no solament cuinava; en les èpoques àlgides de ferits i malalts, també ajudava en el que fes falta.

La meva àvia cuinava meravellosament bé, segurament, com gairebé totes les àvies i mares que les persones que ja tenim una certa edat puguem recordar; personalment en puc donar fe. Gràcies a tot el que ella em va contar, i coses que em va afegir el meu pare, que aquest déu-n'hi-do la d'històries que sabia, atès que passà bona part de la guerra a casa els seus avis de la Granja, masia que es troba a escassos 500 metres d'on la República hi havia instal·lat l'Hospital, vaig poder crear els personatges de la Montserrat i el brigadista Gerard, de PLUJA SOBRE TERRA MOLLA.

 

La primera presentació de la novel·la la vaig fer a la població de Vinebre, l'agost de 2014. La segona, al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí el novembre de 2014. Allí, es va quedar un exemplar del llibre.

 

Qui l’hagi conegut en els seus darrers anys de vida, recordarà la meva àvia com una dona velleta, de mirada blava i clara, amb el cabell blanc sempre recollit en un monyo i permanentment activa.

La padrina Antònia va morir amb 94 anys. Mitja hora abans es va llevar del llit, es va rentar, perfumar i tot seguit es va pentinar, com havia fet fins llavors, després se'n tornà al llit i ja no s'aixecà més; havia emprès el darrer viatge; aquell que no té retorn. Se n'havia anat com havia viscut, autosuficient fins al darrer moment, de puntetes i sense fer massa soroll. 

Maria Carme Poblet