RETORNANT A LA VIDA
A poc a poc la
vida va escurçant el pas.
Subtilment, va
retallant desitjos.
Desmuntant il·lusions.
Ofegant vells
somnis.
Desdibuixant
camins...
Lluny de l’escandalós
brogit.
De paraules
insonores.
De mentides
soterrades.
De somnolència
esmorteïda.
De buits
insaciables...
Lluny de tot
això,
puc esberlar
la realitat en mil bocins.
I retornar a
la vida.
Esborrant per
sempre més
la teva
imatge.
MCP
Poesia que enceta el darrer capítol de la novel.la: PLUJA SOBRE TERRA MOLLA.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada