SONS MUTS
Volen sons
silents i adolorits,
cap a un cel translúcid,
pel camí d’un imaginari infinit.
El goig i els sentits
llisquen suaument riu avall.
Presoners
dins el mirall de l’aigua.
Fràgils tots ells.
Maria Carme Poblet
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada