Fragment de la novel.la: L'ALLARGADA OMBRA D'UNA PERVERSIÓ

"Havia begut de la vinya de l’amor i el plaer, de la mà de la seva estimada Adela. Al seu costat havia après a alternar en societat; una societat ancorada en un núvol, que es movia entre purpurines i coixins de cotó fluix; reunions maridades amb caviar, xampany, poesia i músiques de Bach, Chopin, Mozart... Per tot això, s’havia cregut mereixedora del primer premi a la cursa de la vida. S’ho havia ben cregut. Sí, i tot gràcies a l’Adela. La seva estimadíssima Adela. I quan ja tenia la gran copa quasi a tocar de mà, se’ls presentà la fatalitat sense gairebé avisar. I més tard aquell gran malparit de Hitler va i els hi fot tot enlaire...

Assassí!
Terratrèmol fulminant. Sacsejada sense dol...
Ara ja sap que no arribaran temps millors. Ni els espera. Fa temps que les bones olors no la visiten, ni el frec a frec d’una mà amiga, ni una carícia, ni un bes... Ni un, ni cap, ni res. Ara, la seva vida era tan sols una immensa esquerda. Havia de fugir si no  acabarà engolida més avall del no-res. Sola, dins aquell laberint de teranyines se li farà difícil viure, respirar...
Tot s’ha esvaït!
Finalment ha tirat la tovallola. I per què...? Perquè ja no pot més. I per qui...? Tal vegada, per ningú; ningú que fos mínimament tangible. Ni per ella mateixa. Ningú! Només li cal mirar cap al nord per saber que allí no hi és pas, ni se l’espera. Ni al nord, ni al sud, ni enlloc... Sense vida no es pot pas ser enlloc. Enlloc, el no-res, ningú...
Puta vida!
Havia sortit del no-res i s’entornava cap al no-res. Ella que havia estat sempre una supervivent... Però ja se sap, la vida té girs, i aquests, a vegades, ho destaroten tot."

Fragment de la novel.la: L'ALLARGADA OMBRA D'UNA PERVERSIÓ.

© Maria Carme Poblet Casanovas