PLUJA SOBRE TERRA MOLLA, tastet, edició actualitzada

http://amzn.eu/azHqcLJ

"Una sorollosa rialla el va despertar. El petit Marcos va baixar del llit, es posà les sabatilles, obrí la porta lentament, i sense fer ni una engruna de soroll, caminà en direcció a la barana que dóna al vestíbul, des d’on provenien les rialles. El petit Marcos va  clavar la seva mirada en el seu pare i en aquella dona que li passava la mà  pel voltant del coll. Una dona que reia molt... I fumava... I vestia amb colors estridents... I el seu pare, tan seriós i distant sempre, ara el veia alegre, molt alegre. També reia, però no pas d’una manera tan cridanera com la dona. No, el seu pare ho feia amb mesura, amb estil, amb elegància... En canvi besava la boca de la dona amb una espècie d’incontinència i ràbia, com si la volgués mossegar. El petit Marcos no parava de mirar-los. Ell, no havia vist mai que algú es besés d’aquella manera; fins i tot dubtava que allò fos un bes. I si el seu pare era un vampir i el que volia era mossegar la dona per a xuclar-li la sang? Els vampirs la tenien aquesta dèria de mossegar el coll de les dones, i la boca, al cap i a la fi, és ben a prop... Els va observar fins que van travessar el llindar de la porta. Després va baixar a poc a poc les escales, i dirigint-se al rebost de la cuina va agafar una cabeça d’alls i se’n tornà al llit, col·locant els alls sota el coixí, recitant a continuació una oració per a foragitar vampirs, ritual après d’aquells contes de vampirs que algun cop ha llegit. Feia només tres mesos que la seva mare no hi era. Era tan bonica! Ja ningú s’apropava a la seva habitació per tapar-lo bé, acaronar-lo i besar-lo. Però ara, protegit com estava de qualsevol vampir que se li pogués apropar, per la força i el poder màgic dels alls, que a la vida mai se sap, no tenia per què témer res, i deixava volar la imaginació pensant només en aquella dona, fascinat per la seva rialla i els estridents colors de la seva vestimenta. El petit Marcos repetia setmanalment el ritual de guaitar per entre els barrots de fusta de la barana,  observant-los des de la distància, tan bon punt el despertava el ressò sec d’aquella xarona rialla. Poc després, s’adormia amb la ment impregnada pel record d’aquella escena acabada de veure i el cap descansant sobre el coixí que acollia la protectora cabeça d’alls. 

Es va acostumar a aquest ritual,  fins que el van internar en un col·legi alemany per a noiets rics. Llavors tot va canviar, i va haver d’acostumar-se a nous rituals."

Maria Carme Poblet