BUIT
Capciosa nit de lluna plena
Preludi de misteris.
De bruixes i encanteris.
D’enganys i
traïcions...
La nit mai
s’atura.
I jo, fent camí
pels clarobscurs
d’aquesta nit,
amb la motxilla a l’esquena.
Acompanyada
tothora pel fosc fum
d’una espessa
boirina...
Oh Déu, que res
m’aturi!
M'arriba l’udol
de la mort.
Uns ulls traïdors
que m’aguaiten.
Un cor que no
batega.
Un dolor que mai
apaivaga...
La por es
desferma.
Corro i corro.
Vull deixar
enrere
la foscor,
la por,
el dolor i el buit que m'envolta...
La nit m’atura.
I ara, atrapada
dins un eixam
de rasposes teranyines,
cap dolor sento.
Ni l’aire, ni el
vent...
Ni la fredor del
teu cor. Tan sols el buit.
Maria Carme Poblet
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada