ENYORANCES
Un fil del teu alè
amarat de silenci,
de menta i romaní,
s’ha escolat dins la nit,
per una escletxa de la vida...
I m’ha embruixat l’ànima.
La nit és clara.
La lluna m’esguarda.
El temps no s’atura.
I es fon entre els núvols.
Però tu no hi ets...
Tan sols la senalla
de records i enyorances.
Maria Carme Poblet
és molt bonic i emotiu
ResponElimina