I EL MÓN, QUÈ...?
Latent
i punyent sentiment.
Que ens embruta
Que ens
trepitja
Que ens ofega...
I el
món, què...?
Cap a on
mira el món?
Què en
pensa el món?
Se
n’adona el món...?
El món
plora i riu alhora.
Ens mira, però no
ens veu.
La seva follia no
el deixa.
Un món, que
encara que cec, sord i foll,
en sap prou de les grans desigualtats,
que deixa lliscar pendent avall.
Un món
fustigat per la mà humana.
I, desfullat de germanor.
Ell, mai s’atura.
Maria Carme Poblet
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada