INSPIRACIÓ
Amb què, o qui, sols inspirar-te a l’hora d’escriure...?
Una pregunta que sovint em fan algunes persones. Altres, volen saber, molt
encaridament, si les històries que narro són reals, o no. Si són viscudes en
primera persona, o no. I més coses...
Bé, ja que hi sóc posada, ho diré d’una vegada per
totes:
Tot i que a vegades m'inspiro en històries reals, la meva inspiració em ve, majoritàriament,
d’observar, d’escoltar, de prendre apunts... I a partir d’aquí deixar anar la
imaginació. La creativitat es recrea també amb polsims de memòria involuntària.
Tot, regat amb una presa de distància entre els personatges i jo. Això em permet
crear perfils de tota mena: lascius, maltractadors, perversos, assassins,
espirituals, honestos, lleials... Talment com a la vida mateixa, no ens
enganyem.
Em dol, però, que a alguns dels curiosos abans
esmentats, la seva tafaneria els faci anar molt més enllà del treball escrit:
relat, o novel·la, ignorant el valor literari que pugui tenir, o no tenir; si
els ha agradat, si no els ha agradat... Sembla tenir més importància com s’ha gestat que el què s’ha escrit...
Sap greu, perquè, almenys jo, mai estic segura de
res. Acabo un treball literari, novel.la o narracions curtes, el llegeixo i rellegeixo cinquanta vegades, el
deixo llegir a algunes persones de confiança, i finalment, amb tota la
informació rebuda, adequadament codificada, i amb el meu vist i plau final, el
dono per bo i acabat... I aquí comencen totes les inseguretats i les pors del
principiant.
La crítica constructiva, o les opinions sinceres de
qui et llegeix, sempre s’agraeixen, vinguin de qui vinguin. Tot ajuda a seguir
endavant.
S'escriu perquè sentim la necessitat d'explicar una història i donar-la a conèixer, la satisfacció més gran es troba en el procés creatiu, després ens agrada veure com es desenvolupa i creix a través dels comentaris dels lectors. Abraçada Maria Carme
ResponEliminaÉs cert, Joan, tinguem, o no, necessitat de donar a conèixer les històries que escrivim, el goig més gran es dóna en el procés creatiu. Després, s’agraeix molt que algú perdi part del seu temps llegint el que has escrit. Agraeixo també els comentaris, sobretot els privats, que no sempre són favorables, però acostumen a ser els més sincers, d’amics i coneguts, per alguna “coseta” que penjo per aquí i també al Facebook. No sempre el que s’escriu és del gust de tothom, per això cal tenir les idees molt clares. Altra cosa és escriure i publicar una novel•la, que es vendrà i que un públic lector pagarà per ella. Llavors un voldria la perfecció, encara que per experiència vital sé que la perfecció no existeix, i apareixen les pors i les inseguretats, i et dolen certes actituds... Bé, quan es publiqui la meva segona novel•la, potser ja estaré menys susceptible. Moltes gràcies pel teu comentari. Records a la Carmen. Una abraçada!
Elimina