DONA D'AIGUA
Nua de sedes
i mantells de perles.
i mantells de perles.
Conservaré l’olfacte.
El gust.
El tacte.
El sentiment...
Escamparé ma nuesa
riu avall.
Fràgil com una papallona,
lliscaré damunt l’aigua.
Només la teva olor
acariciarà els meus sentits.
Ben a prop teu.
I tu ben a prop meu.
Protegida entre els teus braços,
sadollats de sentiment i de passió,
esdevindré dona d’aigua.
Ni sedes, ni mantells de perles.
Només l’olfacte.
El gust.
El tacte.
El sentiment...
Maria Carme Poblet
Un poema preciós que llisca dolçament com aquesta dona d'aigua.
ResponEliminaM'ha agradat molt!!
Una abraçada
Gran esclat de passió.
ResponElimina